Esclavitut mexica

La esclavitut mexica era un benefici obtingut pels més alts sobre jerarquia, els esclaus es consideraven la classe més baixa lloc que carien de llibertat; no obstant una ventaja era que els esclaus podien a la seua volta tindre esclaus.

Descripció

Estos esclaus eren molt diferents als que varen sorgir despuix de la colonisació europea d'Amèrica, pero si tenien prou en comuna en els esclaus de l'Antiga Grècia i Antiga Roma. En primer lloc l'esclavitut era personal, açò és no hereditària, els fills dels esclaus eren considerats lliures. Un esclau podia tindre possessions i inclús ser propietari d'atres esclaus. Podien comprar la seua llibertat o obtindre-la si demostraven haver segut maltractats o si havien tingut fills o s'havien casat en els seus amos.

Erro al crear miniatura:

Collar de fusta

Habitualment, despuix de la mort de l'amo els esclaus que li havien prestat un servici destacat eren lliberats mentres que el restant era transferit com a part de l'herència. Un atre método que un esclau tenia per a obtindre la seua llibertat era que conseguira escapar en un tianguis (de tianquiztli ‘mercat’): eixir del mercat i chafar un excrement humà; en eixe cas podria tornar i presentar el seu cas davant els juges que li otorgarien la llibertat. Se li llavaria i vestiria en noves robes, que no pertanygueren al seu antic amo i se li declararia lliure. Si una persona que no fora l'amo o parent d'est intentava detindre la fuga d'un esclau, podia ser a la seua volta declarada esclava; la gent normalment no actuava davant les fugues d'esclaus.

Els esclaus asteques tampoc podien ser venuts sense el seu consentiment llevat que l'autoritat els declarara incorregibles (sent causals el gos reiterat, varis intents de fuga o mal comportament en general). Els esclaus incorregibles devien dur un collar de fusta penjat en anelles en l'esquena. Este collar no era simplement un símbol, estava dissenyat per a fer més difícil la fugida de l'esclau entre les multituts o per espais estrets. Al comprador d'un esclau en este collar se li devia informar quantes voltes havia segut venut; un esclau incorregible que haguera segut venut més de quatre voltes podia ser comercialisat per al seu sacrifici a canvi d'un preu més alt. No obstant, si un esclau en collar conseguia presentar-ho o presentar-se a sí mateixa en el palau real o en un temple, est podria recuperar la llibertat.

Un mexica podia ser convertit en esclau com pena per un delicte. Un assessí condenat a mort podia solicitar a l'esposa de la víctima convertir-se en el seu esclau. També el pare podia vendre al seu fill si este era declarat incorregible per l'autoritat. Els qui no pagaven els seus deutes podien convertir-se també en esclaus. En els pobles veïns somesos a l'imperi asteca, també reclutaven esclaus capturats en batalla o cedits a modo de tribut per a les construccions o per a la sembra, la peixca, els trasllats, com a guerrers per als campaments de control en tot l'imperi per al conte dels territoris i més.

Ademés qualsevol podia vendre's a sí mateixa com a esclau, d'esta forma l'esclau devia treballar per al seu amo fins a pagar el seu preu, lo que suponia normalment un any de treball. Est solia ser el destí dels jugadors i les ahuini (‘prostitutes o cortesanas’) velles.

Toribio de Benavente va afirmar que també les futures víctimes de sacrificis eren tractades com a esclaus, pero no està clar com s'impedia que fugiren.

Vore també

• esclavitut
• esclavitut en la Nova Espanya

Referències

• L'esclavitut en l'imperi mexica/
• https://elpais.com. L'esclavitut indígena en Mèxic

Bibliografia

• Orozco i Berra, M. (1860). La civilisació asteca.
• Ward, Th.. “Expanding Ethnicity in Sixteenth-Century Anahuac: Ideologies of Ethnicity and Gender in the Nation-Building Process.” MLN 116.2 (març de 2001): 419-452.