Escala de Masclisme Sexual

La Escala de Masclisme Sexual (EMS-Sexisme-12) és un instrument psicométrico desenrollat en 2010 per Cecilia L. Díaz Rodríguez, María A. Roses Rodríguez i Mónica Teresa González Ramírez, investigadores de la Facultat de Psicologia de l'Universitat Autònoma de Nou León (UANL). El seu propòsit és evaluar les creències, actituts i comportaments associats al masclisme sexual, entés com un conjunt de normes tradicionals vinculades en la masculinitat i l'eixercici de poder dins de les relacions de gènero.

Orige i desenroll de l'instrumente

Any de creació i propòsit original

L'Escala de Masclisme Sexual (EMS-Sexisme-12) va ser desenrollada en Mèxic en 2010 per Cecilia L. Díaz Rodríguez, María A. Roses Rodríguez i Mónica Teresa González Ramírez, de la Facultat de Psicologia de l'Universitat Autònoma de Nou León. El seu propòsit va ser contar en un instrument psicométrico breu que permetera evaluar, en hòmens i dònes, el nivell de masclisme sexual/sexisme present en creències, actituts i comportaments vinculats a la sexualitat, davant l'absència d'escales específiques sobre “masclisme sexual” en el context hispanohablante.

En la versió original es va partir de 24 ítems que varen ser depurats per mig d'anàlisis factorial exploratori i confirmatorio, fins a obtindre una escala unidimensional de 12 ítems en alta consistència interna, reportant-se coeficients alfa de Cronbach al voltant de .90 en la mostra mexicana de validació.

Context cultural

La EMS-Sexisme-12 sorgix dins d'investigacions llatinoamericanes sobre gènero, sexisme i salut sexual, a on el masclisme es relaciona en conductes de risc, com un menor us de preservatius i una major vulnerabilitat a infeccions de transmissió sexual. A partir d'este treball inicial en Mèxic, l'instrument s'ha aplicat i revaluado en distints països de la regió.

En Perú i Chile, Dayana Herrera Sales, Viviana Mamani López, Walter L. Arias Gallecs i Renzo Rivera (2019) varen analisar les propietats psicométricas de la EMS-Sexisme-12 en 303 estudiants universitaris varons de dos universitats privades, trobant una estructura principalment unidimensional i nivells adequats de confiabilidad, encara que va ser necessari eliminar un ítem per a millorar l'ajust del model.

En Colòmbia, Camilo Andrés Pastrana Quintana, David Javier Fortich Pérez, Jeison David Neira Sales i Eliana Carolina Ortega Mastrodomenico (2024) varen adaptar i varen validar l'escala en una mostra de 678 persones adultes de Cartagena d'Índies. El seu estudi va propondre una versió abreviada de 10 ítems en bons índexs d'ajust en l'anàlisis factorial confirmatorio i coeficients de fiabilitat superiors a .90, lo que aporta nova evidència de validea de la EMS-Sexisme-12 en el context del Carib colombià.

En Equador, la EMS-Sexisme-12 ha segut amprada en investigacions universitàries, com la tesis d'Amada Cesibel Ochoa Pineda, Verónica Alexandra Maita Guaraca, Sheila Beatriz Narváez Dután (2020), que va evaluar el masclisme sexual i la seua relació en el nivell d'empatia en 250 estudiants universitaris de Conca. Este treball mostra l'utilitat de l'escala per a explorar la conexió entre actituts machistes i variables psicosocials com l'empatia en població equatoriana.

Fonament teòric

El masclisme es pot definir com un conjunt de creències que exalten la superioritat del home sobre la dòna. Esta forma de pensar engloba múltiples dimensions i facetes de la convivència humana. El masclisme sexual combina tant elements del masclisme com del sexisme.

“Per això, sexisme/masclisme sexual es troba lligat tant a l'extrema intolerància, rigidea i desajust mental com a conductes considerades irrespectuoses, egoistes i irresponsables que poden dur a la cosificación de la dòna (Hamel, 2009; Onetto, 2019). Açò afecta directament al desenroll i convivència de la societat, desencadenant un sinfín d'afeccions negatives, com a agressions físiques, maltractes sicològics, desigualtats, entre uns atres (Aparici et al., 2020; Bustillos Chinchón, 2022).”

L'escala de masclisme sexual EMS-Sexisme-12 té com a propòsit identificar i evaluar la correlació entre les conviccions machistes i la salut sexual.

La conducta sexual de hòmens machistes té el potencial d'expondre a les dònes a situacions que comprometen la seua integritat física i el seu benestar. Pel que fa a actituts irresponsables i egoistes, estes poden manifestar-se en una negativa cap als métodos anticonceptius, com els preservatius. Entre atres conseqüències, les més greus poden incloure la transmissió d'infeccions de transmissió sexual i la concepció d'un embaràs no desijat. Atres riscs per a la salut de la dòna poden resultar del consum desmesurat de l'alcohol i conductes agressives, fins a la violència de gènero, de part del home machiste.

En el context llatinoamericà, este fenomen es troba intrínsecament vinculat al context social i cultural del masclisme, predominant en varis països. No obstant, el grau de masclisme d'una persona també depén de la seua educació, el seu entorn i la seua formació, i pot variar en conseqüència. Aixina, es fomenta un sistema de discriminació i es justifica la violència sexual. Per eixemple, una creència comuna és que la “dòna ideal” deu ser pura i la seua virginitat li dona més valor. Per un atre costat, s'observa una major acceptació social quan hòmens tenen vàries parelles sexuals. No obstant, esta pràctica, en combinació en actituts negatives cap a anticonceptius aumenta el risc de contraure infeccions de transmissió sexual i propagar-les a la parella. En cas de portar-se a terme a major escala, es podria experimentar un increment en els casos de VIH/sida. Ademés, estudis sobre la masculinitat i la feminitat han mostrat que més polarisació dels rols sexuals té un efecte negatiu a la salut mental.