Anar al contingut

Erythronium dens-canis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Erythronium dens-canis (47351928761).jpg
Erythronium dens-canis (Erythronium dens-canis)


Erythronium dens-canis, comunament coneguda com a dent de gos, dent sanguinosa o mantecón, és l'única espècie del gènero Erythronium nativa d'Europa, a on creix en forma selvada. Es pot trobar en Espanya, per eixemple en el Torcal de Antequera.


Característiques

[editar | editar còdic]

Planta bulbosa, de bulbo oblongo, glabro, blanc, en l'apariència d'una dent de gos, d'ahí el seu nom.

La seua roseta basal està composta per dos fulls oposts, ovo-lanceoladas, cobertes per un retícul pardo en tota la superfície. El talle, d'entre 10 a 30 cm d'altura, culmina en una flor de color blanc, rosa o lila, solitària i pendular, en la base alguna cosa punteada. Quan s'obri per complet els pétals (d'uns 3 cm) s'estoven cap al cel i deixen al descobert sis estams i un pistil molt cridaners pel seu tamany i colorit.

Florix a partir de Febrer, durant un més i mig aproximadament.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx per tot el sur i centre sur d'Europa, Des de la República Checa al centre de la península ibèrica, inclós el centre de Portugal, centre d'Itàlia i de Turquia.

En Espanya, podem trobar-la en tota la mitat nort de la península ibèrica, en llocs frescs com a pasturages o clars del bosc, principalment en el sotobosque, sobre sols àcits per damunt dels 600 metros.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Erythronium dens-canis va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 305. 1753.[1]

Etimologia

Erythronium: nom genèric que es referix al color de les flors d'algunes de les seues espècies de color roig (del grec erythros = roig), encara que també poden ser de color groc o blanc.

dens-canis: epítet latino que significa "dent de gos".[2]

Citologia

Número de cromosomas de Erythronium dens-canis (Fam. Liliaceae) i táxones infraespecíficos:[3] 2n=24.[4]

Sinonímia
  • Erythronium longifolium Mill., Gard. Dict. ed. 8: 2 (1768).
  • Erythronium maculosum Lam., Fl. Franç. 3: 286 (1779).
  • Erythronium vernale Salisb., Prodr. Stirp. Chap. Allerton: 238 (1796).
  • Erythronium maculatum DC. in J.B.A.M.de Lamarck & A.P.de Candolle, Fl. Franç. 3: 197 (1805).
  • Erythronium ovatifolium Poir. in J.B.A.M.de Lamarck, Encycl. 8: 660 (1808).
  • Erythronium bifidum Sweet, Hort. Brit., ed. 2: 597 (1830).
  • Erythronium obtusiflorum Opiz, Seznam: 42 (1852).
  • Erythronium latifolium Schur, Enum. Pl. Transsilv.: 663 (1866).
  • Erythronium caninum Dulac, Fl. Hautes-Pyrénées: 113 (1867).
  • Erythronium bulbosum St.-Lag., Ann. Soc. Bot. Lió 7: 70 (1880).[5]
  • Castellà: dent aguda, dent de gos, dent de gos violeta, dent sanguinosa, mantecón, violeta-dent de gos.[4]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Erythronium dens-canis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 12 de decembre de 2013.
  2. En Epítets Botànics
  3. Erythronium dens-canis L. Proves Estudis cariológicos en vegetals nemorales del CW espanyol. II Elena Rosselló, J. A., M. A. González Zapatero & F. Navarro Andrés (1987) Stud. Bot. Univ. Salamanca 6: 159-162
  4. 4,0 4,1 «Erythronium dens-canis». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 19 d'abril de 2010.
  5. «Erythronium dens-canis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 19 d'abril de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons