Erysimum mediohispanicum
Erysimum mediohispanicum és una planta de la família Brassicaceae. És perennifolia, monocárpica, herbàcea, de porte menut. Es troba en moltes regions montanyoses d'Espanya de l'est on es distribuïx entre 800-2000 m sobre nivell de la mar i habita boscs, xares, i zones d'arbusts. Ocupa dos regions principals en la península ibèrica, una en el nort (#Soria a Lleida) i l'atra en el surest (províncies de Granada, Albacete, Jaén, i Almeria.[1]
Esta espècie pertany al complex d'espècies nevadense, junt en atres cinc espècies Ibèriques més (Erysimum nevadense, Erysimum gomezcampoi, Erysimum ruscinonense, Erysimum rondae, Erysimum mexmuelleri).
Cicle de vida
[editar | editar còdic]Les llavors germinen durant la primerenca primavera (març a principis de maig). La germinació de la llavor és molt alta, generalment per damunt del 80% en la majoria dels llocs. Les plantes de semillero creixen durant 2-4 anys com rosetones vegetatius. Molta mortalitat ocorre durant el primer estiu per la sequia generalment severa de l'estiu que es produïx en l'ambient mediterràneu. Els individus supervivents florixen durant el seu segon any, i despuix de florir la majoria dels individus moren. No obstant, hi ha una proporció baixa d'individus que es reproduzcen més d'una volta, esta proporció d'individus "iteroparous" varien geogràficament.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]La morfologia de la planta és molt plàstica en esta espècie. Les plantes reproductives produïxen d'un a huit tallos reproductius a partir del 8 a 130 cm d'alt. Cada talle en floració pot exhibir entre 5 i aproximadament 100 flors hermafroditas grogues lluentes (fins a varis centenars), lleument protandras dispostes en #inflorescència corimbosas.[3]
Polinisació
[editar | editar còdic]Les flors tenen un androceo tetradínamo, en quatre estams llarcs i dos curts. Cada flor conté un número variable d'òvuls, que poden ser entre 15 i 30 aproximadament. Les flors tenen una corola en tubo no-soldat format per l'unió dels pétals i els sàpia-hos. Les flors produïxen cantitat minuciosa de néctar en quatre nectarios situats en la base del tubo de la corola, al voltant del ovari. La forma de la Corola és extremadament variable, estenent-se radialmente a bilateral simètrica inclús en la mateixa població.[4]
Les flors són visitades per més de cent espècies d'insectes que pertanyen a l'orde Hymenoptera, Diptera, Coleoptera, Lepidoptera i Heteroptera. Encara que esta crucífera és autocompatible, necessita vectores de polen produir una fecundació completa. De fet, les plantes excloses experimentalment de polinisadors varen fixar varen conseguir solament 16% de la fructificació sobre les plantes polinizadas naturalment. Uns polinisadors abundants són els escarabats Melighetes maurus (Nitidulidae), Dasytes subaeneus (Dasytidae), Malachius laticollis (Malachiidae) i Anthrenus spp. (Anthrenidae), les abelles solitàries Anthophora leucophaea (Anthophorini) i Halictus simplex (Halictidae), i Bombylius spp. (Bombyliidae).
Amenaça per herbívors
[editar | editar còdic]En el surest d'Espanya, numeroses espècies d'herbívors consumixen als individus reproductius. Alguns brots florals no s'òbrin perque són transformats a agallas per les mosques (Dasineura sp., Cecidomyiidae). Vàries espècies de chupadores de llacor (sobretot els insectes Eurydema oleraceae, I. fieberi, I. ornata, i Corimeris denticulatus) s'alimenten en els tallos reproductius durant el periodo de floració i fructificació. Ademés, els tallos són foradats per una espècie del corcó (presumiblement Lixus ochraceus, Curculionidae), que consumix els seus teixits interns, aixina com una atra espècie de corcó (Ceutorhynchus chlorophanus, Curculionidae) es desenrolla en l'interior dels fruts, vivint en les llavors en desenroll i actuant com a depredadors en la dispersió de la llavor. Els tallos són ramoneados pel ibex hispà (Capra pyrenaica, Bovidae), els quals consumixen les flors i sobretot les frutes verdes. Les llavors disperses són consumides per rates de camp (Apodemus sylvaticus, Muridae), vàries espècies de pardals (Fringilla coelebs, Serinus serinus, i Carduelis cannabina Fringillidae, entre uns atres), vàries espècies de tamany mig d'escarabats granívoros (Iberozabrus sp. Carabidae, entre uns atres), i formigues (Lasius niger, Tetramorium caespitum, Cataglyphis velox i Leptothorax tristis). Estos animals consumixen les llavors a partir de finals d'agost a principis d'abril. Les plantes sorgides de llavors i els brots jóvens són danyats alguna volta per la cabra montés, ovelles, verracos salvages (Les seues scrofa, Suidae), llebres (Lepus granatense, Leporidae), i campañoles (Pitimys spp., Arvicolidae), encara que la majoria de les plantes de semillero muiguen per la sequia de l'estiu i llavors de baixa calitat germinativa.
Dispersió de les llavors
[editar | editar còdic]I. mediohispanicum produïx llavors minúscules (menys que 0.5 mg) que es autodispersan (per gravetat) durant agost i setembre (prop de 40-60 dies despuix de la polinisació), quan les válvas dehiscente de les frutes (silicua) s'òbrin pel moviment de la vegetació pel vent, a la pluja o al contacte físic. En esta espècie la distància de la dispersió és molt curta, a penes molt poques llavors viagen més llunt d'1 metro de la font de la planta. La distància de la dispersió de la llavor es relaciona positivament en l'altura del talle de floració, plantes més altes dispersen generalment les llavors més llunt.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Erysimum mediohispanicum va ser descrita per Adolf Polatschek i publicat en Ann. Naturhist. Mus. Wien 82: 342 1978 publ. 1979.[5]
Erysimum: nom genèric que deriva de les paraules gregues: eryomai = "per a ajudar o salvar", perque algunes de les espècies, supostament, tenien un valor medicinal.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erysimum mediohispanicum "microespecie", en el grup Eryssimum nevadense.
- ↑ «Natural Selection on Erysimum mediohispanicum.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 30 d'abril de 2012.
- ↑ «Erysimum mediohispanicum, insights into the Evolution of Zygomorphy.». Archivat des d'el original, el 4 de març de 2016. Consultat el 30 d'abril de 2012.
- ↑ Association Between Floral Traits and Rewards in Erysimum mediohispanicum (Brassicaceae).
- ↑ «Erysimum mediohispanicum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2014.
- ↑ «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 30 de setembre de 2014.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Gomez, J.M. 2005. Ungulate effect on the performance, abundance and spatial structure of two montane herbs: A 7-yr experimental study. Ecological Monographs 75:231-258.
- Gómez, J. M. 2007. Dispersal-mediated selection on plant height in an autochorously-dispersed herb. Plant Systematics and Evolution 268: 119-130.
- Gómez J. M., Bosch J., Perfectti F., Fernández, J.D., & Abdelaziz M. 2007. Pollinator diversity affects plant reproduction and recruitment: the trade-off of generalization. Oecologia 153:597-605.
- Gómez, J.M., M. Abdelaziz, J. Muñoz-Palleres, F. Perfectti 2009. Heritability and genetic correlation of corolla shape and size in Erysimum mediohispanicum. Evolution 63: 1820-1831.
- Gómez, J.M., F. Perfectti, J. Bosch, J.P.M. Camacho 2009. A geographic selection mosaic in a generalized plant-pollinator-herbivore system. Ecological Monographs 79:245-263.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- [enllaç trencat] una pàgina dedicada a l'evolució floral de Erysimum (anglés)
- Flora Ibèrica
- Flora d'Almeria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erysimum mediohispanicum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.