Eryngium tenue

Eryngium tènue és una penca de la família de les umbelíferas.
Descripció
És una planta chicoteta (5-25 cm), erecta, delgadita, espinosa en la part floral; brots de color pajizo, que es ramifican solament dalt. Les fulles inferiors tenen peu i contorn d'ou en dents espinoses; les del talle s'alterna sobre ell i estan profundament dividides en varis segments llarcs, estrets i dentats, en forma de dits (palmatisecos) d'una mà. En l'extrem dels brots es disponen una "estreles" allargades i espinoses sobre les que s'assenten els capítuls, la mitat de llarcs que aquelles, sobre els quals, a la seua volta es aposentan les flors, en primavera i estiu, blanques, protegides, per bràctees espinoses.[1]
Distribució i hàbitat
En la península ibèrica i noroest d'Àfrica. Molt manco abundant que el seu congènere el penca corredor, creix dispers en clars de carrascares, alcornocales, baldíos i atres zones pedregosas o arenenques.
Taxonomia
Eryngium tènue va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 4: 755. 1798.[2][3]
Número de cromosomes de Eryngium tènue (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[4]
Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda l'erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.
tènue: epítet llatí de tenuis que significa "esvelt, prim",[5]
En espanyol: Carrillo corredor, penca aretín. En català: card aretìn. En gallec : Pe de cabalo. [6]
Referències
- ↑ García Muñoz, B. (2004). , Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-96264-09-2.
- ↑ «Eryngium tènue». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
- ↑ Eryngium tènue en PlantList
- ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonòmic dones spermatophyta de Portugal. Queirós, M. (1972) Anuário Soc. Brot. 38: 293
- ↑ en Epítets Botànics
- ↑ Bioscripts. «Eryngium tènue» (en espanyol). Consultat el 25 d'octubre de 2010.
Bibliografia
- Eryngium tènue Lam. (Ed. Ketres) Valdés B., Talavera. S., & Fernández-Galiano I. Flora Vascular d'Andalusia Occidental Vol. , Pag(s). .
- Valdés B., Talavera. S., & Fernández-Galiano I. Flora Vascular d'Andalusia Occidental Vol. (Ed. Ketres).
- Castroviejo & al. (eds.), Flora iberica Vol. 2 (Real Jardí Botànic
Enllaços externs
Wikispecies té un artícul sobre Eryngium tènue.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Eryngium tènue.- Este artícul conté una traducció derivada de «Eryngium tenue» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.