Anar al contingut

Eryngium tenue

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Eryngium tènue (Eryngium tenue)


Eryngium tènue és una penca de la família de les umbelíferas.

Descripció

És una planta chicoteta (5-25 cm), erecta, delgadita, espinosa en la part floral; brots de color pajizo, que es ramifican solament dalt. Les fulles inferiors tenen peu i contorn d'ou en dents espinoses; les del talle s'alterna sobre ell i estan profundament dividides en varis segments llarcs, estrets i dentats, en forma de dits (palmatisecos) d'una mà. En l'extrem dels brots es disponen una "estreles" allargades i espinoses sobre les que s'assenten els capítuls, la mitat de llarcs que aquelles, sobre els quals, a la seua volta es aposentan les flors, en primavera i estiu, blanques, protegides, per bràctees espinoses.[1]

Distribució i hàbitat

En la península ibèrica i noroest d'Àfrica. Molt manco abundant que el seu congènere el penca corredor, creix dispers en clars de carrascares, alcornocales, baldíos i atres zones pedregosas o arenenques.

Taxonomia

Eryngium tènue va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Encyclopédie Méthodique, Botanique 4: 755. 1798.[2][3]

Citologia

Número de cromosomes de Eryngium tènue (Fam. Umbelliferae) i táxones infraespecíficos: 2n=16[4]

Etimologia

Eryngium: nom genèric que provablement fa referència a la paraula que recorda l'erizo: "Erinaceus" (especialment des del grec "erungion" = "ción"), sino que també podria derivar de "eruma" (= protecció), en referència a l'espinosa fulls de les plantes d'este tipo.

tènue: epítet llatí de tenuis que significa "esvelt, prim",[5]

En espanyol: Carrillo corredor, penca aretín. En català: card aretìn. En gallec : Pe de cabalo. [6]

Referències

  1. ↑ García Muñoz, B. (2004). , Àvila:Obra Social Caixa d'Àvila. ISBN ISBN 84-96264-09-2.
  2. ↑ «Eryngium tènue». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 30 de setembre de 2012.
  3. ↑ Eryngium tènue en PlantList
  4. ↑ Contribuiçao para o conhecimento citotaxonòmic dones spermatophyta de Portugal. Queirós, M. (1972) Anuário Soc. Brot. 38: 293
  5. ↑ en Epítets Botànics
  6. ↑ Bioscripts. «Eryngium tènue» (en espanyol). Consultat el 25 d'octubre de 2010.

Bibliografia

  • Eryngium tènue Lam. (Ed. Ketres) Valdés B., Talavera. S., & Fernández-Galiano I. Flora Vascular d'Andalusia Occidental Vol. , Pag(s). .
  • Valdés B., Talavera. S., & Fernández-Galiano I. Flora Vascular d'Andalusia Occidental Vol. (Ed. Ketres).
  • Castroviejo & al. (eds.), Flora iberica Vol. 2 (Real Jardí Botànic

Enllaços externs

Commons