Erpetoichthys calabaricus
El bichir de Calabar (Erpetoichthys calabaricus),[1] també conegut com a peix serp calamita, és una espècie de peix d'aigua dolça actinopterigio,[2] nomenat a partir de la localitat a on va ser descobert, Vella Calabar.[3]
La seua peixca carix d'interés, pero té importància comercial el seu us en acuariofilia.[2]
Morfologia
[editar | editar còdic]En el cos serpentiforme característic de la família pero molt més allargat que les demés espècies d'esta, la llongitut màxima descrita és de 37 cm.[1] En l'aleta dorsal té de 7 a 13 espines i cap radi bla, en dites espines ben separades i unides per una membrana,[4] mentres que en l'aleta anal no té espines i té de 9 a 14 radis blans.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És una espècie d'aigua dolça o salobre, tropical, de comportament demersal, que sol habitar molt prop de la superfície de l'aigua,[5] preferint un ranc de temperatura entre 22 i 28 °C.[6]
Es distribuïx per rius de la costa atlàntica central d'Àfrica, habitant els estuaris des d'Ouémé (Benín) fins al riu Sanaga (Camerún).[1] Trobat en els rius d'aigües llentes o aigües estancades,[5] a on es desplaça arrastrant-se pel fondo com una serp, encara que també pot nadar per l'aigua. S'alimenta d'insectes, cucs i crustacis.[7] Capaç de respirar aire i aixina aguantar condicions de baixa concentració d'oxigen.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Esta espècie és nocturna i s'alimenta de cucs anèlits, chicotets crustacis (com les gambes), insectes (tant adults com les seues larves), caragols i chicotets peixos. Quan es mou llentament a través de l'aigua, tendix a usar les seues aletes pectorals, canviant a una forma de nadar similar a la d'una anguila (fent més us dels moviments de tot el cos i l'aleta cabal) quan es mou ràpidament. Tant en la naturalea com en captiveri, se sap que les calamitas exploren la terra si se'ls dona l'oportunitat, esgolant-se com una serp i també prenent aliments en la terra.
Les femelles depositen repetidament chicotets lots d'ous entre les aletes anals del macho, a on són fertilizados. El peix junc mascle després escampa els ous entre la vegetació aquàtica, a on s'adherixen a les plantes i al substrat. Les larves eclosionan ràpidament (despuix de 70 hores) pero permaneixen adherides a la vegetació; es tornen independents i comencen a alimentar-se despuix de 22 dies, quan s'ha consumit el sac vitelino de l'ou.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Britz, R., 2007. Polypteridae. p. 168-173. En M.L.J. Stiassny, G.G. Teugels i C.D. Hopkins (eds.) The fresh and brackish water fishes of Lower Guinea, West-Central Africa. Volume I. Collection Faune et Flore tropicals 42. Institut de Recherche pour li Développement, París, França, Muséum National d’Histoire Naturelle, París, França, i Musée Royal de l’Afrique Centrale, Tervuren, Bèlgica. 800 pp.
- ↑ 2,0 2,1 Plantilla:FishBase species
- ↑ Smith, J.A., 1867. Description of Calamoichthys, a new genus of ganoid fish from Old Calabar, Western Africa; forming an addition to the family Polypterini. Trans. R. Soc. Edinb. 24(2):457-479.
- ↑ Burgess, W.I., 1983. Bichirs and rope fish. Trop. Fish Hobbyist 31(5):14-17.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Wheeler, A., 1977. Dones grosse Buch der Fische. Eugen Ulmer GmbH & Co. Stuttgart. 356 p.
- ↑ Riehl, R. i H.A. Baensch, 1991. Aquarien Atles. Band. 1. Melle: Mergus, Verlag für Natur-und Heimtierkunde, Alemània. 992 p.
- ↑ Mills, D. and G. Vevers, 1989. The Tetra encyclopedia of freshwater tropical aquarium fishes. Tetra Press, Nova Jersey. 208 p.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erpetoichthys calabaricus en l'ITIS.
Wikispecies té un artícul sobre Erpetoichthys calabaricus.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Erpetoichthys calabaricus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Erpetoichthys calabaricus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.