Erosió química
La erosió química és la pèrdua de massa d'un material a causa de reaccions químiques. Una forma comuna d'erosió química en materials geològics és la dissolució d'elements en aigües.[1][2] L'erosió química de silicats, un grup de minerals que predomina en la corfa terrestre, és particularment alta en zones montanyoses i encara més en zones montanyoses tropicals.[3][4][5] En conjunt en l'erosió de silicat d'una roca o sediment sol donar-se l'oxidació de pirita i uns atres sulfurs ademés de l'oxidació de matèria orgànica.[3] Per a efectes de càlculs de l'erosió química a escala global alguns autors assumixen que no hi ha erosió química significativa baix els conyes glaciars.[6] No obstant hi ha científics que sugerixen que baix els glaciars a on hi ha aigua líquida en la base l'erosió química és particularment efectiva donada l'existència de fragments de roca i minerals frescs i en superfícies propenses al procés.[7][8]
L'erosió química de silicats contribuïx a la secuestración de CO2 de l'atmòsfera.[3] S'estima que l'erosió química de roques i minerals ha anat aumentat a lo llarc del Cenozoico per l'alçament de montanyes.[9] Per conseqüència s'ha postulat que l'erosió química ha aportat significativament al refredat paulatí de l'atmòsfera terrestre en el Cenozoico, lo que ha dut a la glaciació cuaternaria.[9]
En considerar-se en una escala menor, l'erosió química pot debilitar les roques i disminuir la seua resistència a les cortaduras tal com ha segut evidenciat experimentalment para areniscas.[2] La roca de plaja és un tipo de roca que freqüentment presenta evidències clares d'erosió química.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Geology 101: Weathering and Chemical Erosion» (en anglés). Roc & Gem. Consultat el 27-10-2024.
- ↑ 2,0 2,1 (2019).Scientific Reports.9doi:10.1038/s41598-019-56196-2.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2024).Chemical Geology.644doi:10.1016/j.chemgeo.2023.121859.
- ↑ Larsen, I.J., Montgomery, D.R., & Greenberg, H.M. (2014). «The contribution of mountains to global denudation». Geology 42 (6): 527-530.
- ↑ Hilley, G.E., & Porder, S. (2008). «A framework for predicting global silicate weathering and CO2 drawdown rates over geologic clave-scales». Proceedings of the National Academy of Sciences 105 (44): 16855-16859.
- ↑ (1994).Paleooceanography and Paleoclimatology.9(4)
- 529-543.doi:10.1029/94PA01009.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 9,0 9,1 Kump, Lee R.; Arthur, {{{nom2}}} (1997). «Global Chemical Erosion during the Cenozoic: Weatherability Balanços the Budgets», William F. Ruddiman (ed.). Tectonic Uplift and Climate Change (en anglés), pp. 399–426. doi:10.1007/978-1-4615-5935-1. ISBN 978-1-4613-7719-1.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Erosión química» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.