Anar al contingut

Ermita de Sant Miguel Arcàngel (Val de la Sabina)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Ermita de Sant Miguel Arcàngel (Val de la Sabina)

L'ermita de Sant Miguel Arcàngel es troba en la pedania de Val de la Sabina, terme d'Ademuz, comarca del Racó d'Ademuz, província de Valéncia, (Comunitat Valenciana, Espanya).[1]

És un Be de Rellevància Local en identificador número 46.09.001-007.[2]

Història

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
La nau i presbiteri
Erro al crear miniatura:
Presbiteri, en detall de les nervaduras de la cúpula

De les ermites disseminades pels llogarets del terme d'Ademuz, la de Sant Miguel Arcàngel és l'antiga. Encara que va ser fundada en anterioritat, comença a estar documentada a mitan del XVI.[1] Ya en eixos moments es trobava entre els edificis administrats per el Síndico de les Ermites, càrrec nomenat per la municipalitat.

La primera referència a Val de la Sabina en les Relacions «ad limina» dels bisbes de Segorbe data del pontificat de fra Francisco Gavaldá i Guasch (1656).[3]

L'ermita de sant Miguel Arcàngel constituïx un dels poquísimos edificis religiosos existents en la comarca que són de fundació llaica. Efectivament, la seua institució es va deure a la branca dels Castellblanc d'Ademuz.[1] Encara sigles despuix, en 1767, un clerc beneficiat de l'iglésia de sant Pedro i sant Pablo d'Ademuz, Francisco Blasco de Castellblanc, llegava en el seu testament certa cantitat de diners per a adornar l'ermita del Senyor Sant Miguel, construïda i fundada pels seus antepassats en el mas del Val.

Descripció

[editar | editar còdic]

L'edifici és de gran senzillea, planta rectangular i nau única, sense capelles laterals. Està construït a pur de mampostería en reforços de sillería tosca. Lo més destacat del seu interior és el presbiteri que es troba cobert per una volta de creueria gòtica. La nau es cobrix en una senzilla techumbre de fusta a dos aigües, tipo parhilera en tabicas, tirants, estribos i pendolones.[4] En el costat de l'Epístola s'obri la chicoteta sacristia i en el costat opost encara es conserva el seu púlpit d'obra sense tornavoz. Carix de patrimoni moble antic. En l'exterior destaquen els contraforts que reforcen els murs del presbiteri i la seua portada, consistent en un auster arc de mig punt flanquejat per dos escenes en ceràmica del Calvari local -Estació XII (Jesús mor en la creu) i XIV (Jesús és sepultat) en el frontis i Estació XIII (Jesús és baixat de la creu i lloc en braços de la seua mare) en la part posterior-, i coronada per una chicoteta espadaña en campana que respon al nom de «Sant Miguel Arcàngel», fosa per «Salvador Manclús» en Valéncia, any 1975: pesa 24 kg i el diàmetro de la seua boca és de 35 cm.[1]-[5]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ermites de la Comunitat Valenciana.». Archivat des d'el original, el 14 de juliol de 2014. Consultat el 7 de juny de 2014.
  2. BRL-Direcció general de Patrimoni Cultural: Generalitat Valenciana.
  3. Sánchez Garzón, 2008, p. 210.
  4. Sánchez Garzón, 2008, p. 210-212-213.
  5. Sánchez Garzón, 2008, p. 212.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]