Anar al contingut

Eristavi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Fresc del XI en Racha (Geòrgia), representant al eristavi Kvariani.
Moneda d'argent falcat pel erismtavari Esteban I d'Iberia, VII.

Eristavi (en georgià: ერისთავი}}; lliteralment, 'líder del poble') era un càrrec feudal de Geòrgia, més o menys equivalent a un governador i autoritat militar en el seu territori, un strategos bizantino i normalment traduït al espanyol com 'duc'.[1]

En la jerarquia aristocràtica georgiana, era un títul de tercer ranc despuix del príncip i el governador d'una província gran. Els dignataris d'este títul eren comandants ex officio d'un sadrocho militar, duyen una vestimenta, anell, cinturó i llança distintives i montaven sobre una raça particular de cavalls.

En l'Alta Edat Mija, també existia el càrrec de eristavtmtavari o "príncip de ducs", el lloc polític més alt en el Principat d'Iberia entre els sigles VI i IX i el de eristavteristavi (en georgià: ერისთავთ-ერისთავი), és dir 'duc de ducs' o archiduc, que tenia un ranc més alt que el d'eristavi. No obstant, és improvable que el posseïdor del títul tinguera algun eristavi subordinat.

Erismtavari (en georgià: ერიმთაარი; lliteralment, 'cap del poble' o gran duc) era un títul similar que s'otorgava principalment als gobernant pre-bagrátidas d'Iberia (Geòrgia), encara que més vesprada, es va terminar usant indistintament en el d'eristavi.

El títul va donar orige al llinage de quatre cases nobles georgianas: Eristavi d'Aragvi, Eristavi de Ksani, Eristavi de Racha i Eristavi de Guria, confirmades en els seus rancs principescos en Geòrgia baix l'Imperi rus en el XIX. A sovint es coneixia a estes famílies simplement com Eristov en Rússia, encara que no tenien el mateix orige.

Vore també

Referències

  1. ↑ Alexander Mikaberidze (2015). Historical Dictionary of Geòrgia, Lanham, Maryland: Rowman & Littlefield, pp. 87-88. ISBN 978-1-4422-4145-9.

Bibliografia

  • Djavakhishvili, I. (1928), History of Georian law. Llibre 2. volum 1. Tbilisi, (en georgià).
  • Enciclopèdia Soviètica Georgiana (GSE), (1979) volum 4, p. 192, Tbilisi, (en georgià).

Enllaços externs

Commons