Ercolano

Ercolano és un municipio d'Itàlia situat en la Ciudad Metropolitana de Nápoles, en Campània. Té una població estimada, a fins de novembre de 2025, de 49 175 habitants.^[1]

El territori municipal conté la frazione (subdivisió) de Sant Vito del Vesuvio. Llimita en els municipis de Boscotrecase, Massa di Somma, Ottaviano, Pollena Trocchia, Portici, San Giorgio a Cremano, San Sebastiano al Vesuvio, Sant'Anastasia, Somma Vesuviana, Torre del Greco i Trecase.

La zona arqueològica de Herculano és un lloc Patrimonio de la Humanidad declarat per la UNESCO des de 1997.^[2] Ademés, alberga el tram inicial de el Miglio d'oro, en esplèndides viles vesubianas del XVIII.

La seua àrea municipal està situada en el parque nacional del Vesubio.

Història

Per a l'antiga ciutat romana vore Herculano.

Ercolano (cridada Herculaneum fins al 79, i Resina fins a 1969) va ser molt provablement fundada pels Oscos, una tribu itálica del VIII, i posteriorment va passar a estar baix domini etrusco i samnita. Ya baix control dels romanos, la ciutat era una destacada vila marina a on algunes de les famílies més riques de ciutadans romans passaven les seues vacacions d'estiu. Despuix de l'erupció del Vesubio en l'any 79, la ciutat va ser abandonada i va permanéixer deshabitada per uns 1000 anys. A diferència dels pobladors de la seua veïna Pompeya, que varen morir sepultats per cendres incandescents en l'erupció del Vesubio, els ciutadans de Herculano varen ser sofocats per un núvol de gasos tòxics. El poble va ser en part sepultat per fanc calent.

Renacimiento del pueblo

Els primers registres de rehabilitació de la zona són de l'any 1000, indicant que el santuari cridat Castel vaig donar Resina, un dels més visitats de la regió de Campània, es trobava ubicat en un tossal d'eixa zona. Va ser nomenada en el nom del deu grec Hércules. Gran part de l'àrea es va repoblar durant els següents 500 anys, fundant-se el poble de Resina, en honor a l'antic santuari. Les seues cases estaven construïdes sobre les antigues ruïnes de Herculano. En 1709, les velles ruïnes que es remontaven a l'erupció de l'any 79 varen ser descobertes junt en les de Pompeya. Des de llavors, Herculano ha segut excavat en la seua gran majoria, recuperant les riquees arqueològiques i mòles dels cossos dels seus habitants. Posteriorment, el poble de Resina va ser part del Reino de las Dos Sicilias (considerant-se-li un suburbi de la ciutat de Nápoles), fins a la Unificación Italiana en 1861. En 1969 el poble de Resina va canviar el seu nom a "Ercolano" (Herculano escrit en idioma italiano actual), en honor a l'antiga ciutat.

Actualidad

L'actual Ercolano és el punt de partida per a les excursions d'ascens en busos al volcà Vesubio i òbviament per a les excavacions de l'antiga Herculano. La ciutat manufactura artículs de cuiro, botons, cristals. També es produïx un vi denominat Lacrimae Christi (Llàgrimes de Crist).

Demografia

Evolució demogràfica

Any	1861	1871	1881	1901	1911	1921	1931	1936	1951	1961	1971	1981	1991	2001	2011	2025
Població	12 693	12 396	15 652	20 152	20 566	23 948	28 466	30 707	39 758	45 148	52 368	58 310	61 233	56 738	53 677	49 175

Fuente: ISTAT - Elaboración gráfica de Wikipedia

Galería de imágenes

Erro al crear miniatura:

Vila Campolieto.
Erro al crear miniatura:

Vila Reale della Favorita.
Erro al crear miniatura:

Vila Durant.
Erro al crear miniatura:

Vila Granit vaig donar Belmonte.
Erro al crear miniatura:

Basílica de Santa María en Pugliano.
Erro al crear miniatura:

Sarcòfecs del sigle II i IV en la Basílica de Pugliano.
Erro al crear miniatura:

L'antiga entrada al Teatre Subterràneu.
San Vito.
Museu Arqueològic Virtual.
Antiga Estació Cook.