Equus scotti
Equus scotti (del llatí cavall de Scott,[1] nomenat en honor del paleontòlec de vertebrats William Berryman Scott) és una espècie extinta del gènero Equus, que inclou també al cavall modern. I. scotti era natiu d'Amèrica del Nort[2] i provablement va evolucionar dels équidos primitius similars a zebres a principis del Pleistoceno.[3] Esta espècie pot haver creuat de Norteamérica a Eurasia pel pont terrestre de Bering durant el Pleistoceno. La seua extinció va coincidir en l'extinció a fins de les eres glacials del Pleistoceno de la megafauna.
Va estar entre les últimes espècies natives de cavalls d'Amèrica fins a la reintroducción d'estos animals prop de 10 000 anys més vesprada, quan els conquistadors espanyols varen dur cavalls moderns al continent durant el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
, alguns dels quals després varen escapar i es varen tornar ancestros de molts dels cavalls salvages presents actualment en Amèrica.
Distribució
[editar | editar còdic]Descobriments paleontológicos i arqueològics han identificat numeroses localitats a on han aparegut restants de I. scotti. L'espècie es va recuperar originalment en Roc Creek, Texas, Estats Units, a on es varen trobar múltiples esquelets. També es va trobar un fòssil cercanamente relacionat, denominat Equus bautisensis en Califòrnia; esta espècie sembla ser una forma una miqueta més primitiva que I. scotti.[4] No obstant, I. bautisensis va anar després reclasificado com un sinònim més modern de I. scotti en 1998 pel paleontòlec I. Scott,[5] qui també va assignar els fòssils del Desert Anza-Borrego en Califòrnia, que tentativamente eren interpretats com a pertanyents a I. bautistensis, a I. scotti.[6] Una atra possible localitat, que seria la més situada al sur d'esta espècie és el parc nacional Pali Aike en Chile.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ C. R. Harington and Donna Naughton (2003) Annotated Bibliography of Quaternary Vertebrates of Northern North America: With Radiocarbon Dates, University of Toronto Press, 539 pages ISBN 0-8020-4817-X
- ↑ . Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2012. Consultat el 7 de decembre de 2012.
- ↑ Eric Scott (1999) The Equus (Plesippus) - Equus scotti transition in western North America, Journal of Vertebrate Paleontology 19(3): 74-A
- ↑ Childs Frick (1921) Extinct Vertebrate #Fauna of the Badlands of Batiste Creek and San Timoteo Cañon, Southern Califòrnia, University of Califòrnia Press, 424 pages
- ↑ Eric Scott (1998) Equus scotti from southern Califòrnia, Journal of Vertebrate Paleontology 18(3): 76-A
- ↑ Eric Scott (2006) Extinct horses and their relatives, Fossil Treasures of the Anza-Borrego Desert: the Last Seven Million Years, ed. G.T. Jefferson and L. Lindsey, Sunbelt Publications, p. 253 - 271
- ↑ C. Michael Hogan (2008) Pali Aike, The Megalithic Portal, ed. A. Burnham [1]