Equilibrat de càrrega

Este artícul tracta sobre el concepte elèctric; per al concepte informàtic, vegen-se Balanç de càrrega i Equilibrador de càrrega.

Archiu:GalesbergSubstation.jpg

Subestació elèctrica

El equilibrat de càrrega és l'us de vàries tècniques per part de les centrals elèctriques per a almagasenar l'energia sobrera durant periodos de demanda baixa i injectar-la en la ret elèctrica quan la demanda aumenta. L'objectiu és que el sistema elèctric tinga un factor de càrrega d'1.

l'almagasenament d'energia habitualment es fa dins de la ret de transmissió sense implicar al consumidor. Alternativament, este almagasenament pot ser distribuït i implicar al client, per eixemple en acumuladors per a calefacció que funcionen en tarifes de resposta a la demanda com el model Economy 7 en el Regne Unit, o en un sistema vehícul-a-ret per a utilisar, durant les hores punta, les bateries dels vehículs elèctrics parats com a font d'energia, i després recarregar-les en hores entanque. L'almagasenament distribuït requerix incentivar als consumidors per a que participen, normalment oferint-los preus de l'electricitat més barats en hores entanque.

Bateries i ret inteligent

Les centralites telefòniques a sovint tenien conjunts de bateries en els seus sòtols, i antigament instalacions com el Metro de Londres varen tindre les seues pròpies centrals elèctriques, no solament per a proporcionar certa redundància, sino també per a utilisar la ret elèctrica en la finalitat d'equilibrar la càrrega. Hui estes formes d'alimentació s'han reemplaçat pel suministrament directe de la ret elèctrica general, aixina que ya no estan disponibles per a que dita ret equilibre la seua càrrega.

Les solucions actuals per a l'equilibrat de càrrega se centren en la tecnologia de ret elèctrica inteligent (smart grid), en la que molts consumidors i aparats industrials es comuniquen digitalment en la companyia elèctrica, i poden aixina desconectar-se en hores punta i conectar-se en hores entanque.

En un sistema molt bàsic d'equilibrat de la demanda, la companyia elèctrica envia una senyal per la pròpia llínea d'energia elèctrica o per un chip de teléfon dedicat per a conectar en hores entanque un dispositiu de la casa i desconectar-ho en hores punta. Este dispositiu pot ser la calefacció o un calfador d'aigua. El cost de l'energia per a este dispositiu, normalment d'alt consum, és inferior que si funcionara "a demanda», lo que fa interessant per a l'usuari participar en tal sistema.

És possible ampliar este sistema bàsic a dispositius més complexos, com lavavajillas, que, quan reben de la companyia la senyal de que existix energia disponible a bon preu, i estan en el modo "si hi ha energia barata», arrancaran sols. Els fabricants d'electrodomèstics poden establir-los diferents prioritats, i la companyia elèctrica pot enviar diferents senyals per a anar posant en marcha els aparats de prioritat més alta a la més baixa segons vaja havent més energia disponible. Un coche elèctric inclús podria tindre un modo «suministrar i cobrar", en el que, estant parat i conectat, cobraria per suministrar energia a la ret quan és més escassa i pagaria (pero un preu menor per quilovat hora) absorbint energia per a carregar les seues bateries quan la generació elèctrica és més abundant que la demanda.

El consumidor es beneficia perque consumix la mateixa energia, pero part d'ella li ix més barata. La companyia elèctrica es beneficia perque necessita construir menys centrals de punta. I ademés, si conseguix animar el consum quan hi ha superàvit d'electricitat, pot acabar venent més energia.