Equació Noyes-Whitney

Arthur Noyes (esquerra) i Willis R. Whitney (dreta)

La equació de Noyes-Whitney va ser formulada en 1897 per Arthur Amos Noyes i Willis Rodney Whitney. Dita equació descriu la velocitat del procés de dissolució d'una substància (normalment aplicat a fàrmacs) en mig líquit.

Dissolució

Una dissolució és el procés per mig del qual una substància sòlida entra en un solvent, per a donar com resultat una solució. També pot definir-se com el procés per mig del qual una substància sòlida es dissol.

Es considera dissolució a una mescla homogénea formada per dos o més substàncies pures, i la seua composició pot variar.

Característiques generals.

És un procés imprescindible per a que es produïxca l'absorció d'un fàrmac. En molts casos actua com a factor limitante de l'absorció. Per això, és necessari conéixer la cinètica de dissolució d'un fàrmac.

Els paràmetros utilisats per a evaluar la cinètica de dissolució es classifiquen de la següent manera:

Puntuals empírics: t_d90%, t_d50%

Basats en una funció matemàtica:
- En base fisicoquímica.
- Sense base fisicoquímica.

Model independents.

Els paràmetros puntuals s'utilisen per a expressar la velocitat de dissolució. Esta es definix com la cantitat de fàrmac que es dissol per unitat de temps baix condicions estandardisades de l'interfaç líquit-sòlit, la temperatura i la composició del solvent. t_d50% correspon al temps de dissolució necessari per a que es dissolga un 50% del fàrmac, mentres que t_d90% correspon al temps de dissolució necessari per a que es dissolga un 90% del fàrmac.

La equació de Noyes-Whitney va ser formulada en 1897 per Arthur Amos Noyes i Willis Rodney Whitney. Dita equació descriu la velocitat del procés de dissolució d'una substància (normalment aplicat a fàrmacs) en mig líquit.^[1]

Dissolució

Una dissolució és el procés per mig del qual una substància sòlida entra en un solvent per a donar com resultat una solució. També pot definir-se com el procés per mig del qual una substància sòlida es dissol.^[2]

Es considera dissolució a una mescla homogénea formada per dos o més substàncies pures, i la seua composició pot variar.^[3]

Característiques generals

És un procés imprescindible per a que es produïxca l'absorció d'un fàrmac i, en molts casos, actua com a factor limitante de l'absorció.^[4] Per això, és necessari conéixer la cinètica de dissolució d'un fàrmac.

Els paràmetros utilisats per a evaluar la cinètica de dissolució es classifiquen de la següent manera:^[1]

Puntuals empírics: t_d90%, t_d50%
Basats en una funció matemàtica:
- En base fisicoquímica.
- Sense base fisicoquímica.
Model independents.

Els paràmetros puntuals s'utilisen per a expressar la velocitat de dissolució. Esta es definix com la cantitat de fàrmac que es dissol per unitat de temps baix condicions estandardisades de l'interfaç líquit-sòlit, la temperatura i la composició del solvent.^[5]

t_d50% correspon al temps de dissolució necessari per a que es dissolga un 50% del fàrmac, mentres que t_d90% correspon al temps de dissolució necessari per a que es dissolga un 90% del fàrmac.^[1]

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 Sinko, Patrick J. (2016). «Drug Dissolution and Solubility», Martin's Physical Pharmacy and Pharmaceutical Sciences, 7th edició, Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 978-1496312890.
↑ Aulton, Michael E. (2018). «Solutions», Aulton's Pharmaceutics: The Design and Manufacture of Medicines, 5th edició, Elsevier. ISBN 978-0702070051.
↑ Florence, A.T. (2015). «Solutions and Solubility», Physicochemical Principles of Pharmacy, 6th edició, Pharmaceutical Press. ISBN 978-0857111746.
↑ Brunton, Laurence L. (2018). «Drug Absorption, Bioavailability, and Routes of Administration», Goodman & Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics, 13th edició, McGraw-Hill. ISBN 978-1259584732.
↑ Noyes, A.A. (1897). “The Rate of Solution of Solid Substances in Their Own Solutions”. Journal of the American Chemical Society 19 (12): 930–934. doi:10.1021/ja02086a003.

Bibliografia

DOMENECH BERROZPE J, J.MARTINEZ LANAO, C.PERAIRE GUITART. Tractat general de Biofarmacia i Farmacocinética. Volum I. LADME. Anàlisis farmacocinético. Biodisponibilidad i bioequivalencia. Editorial Síntesis, 2013. Pàgina 549. ISBN 978-8499589534
SHARGEL L, WU-PONG S, YU ANDREW BC. Applied Biopharmaceutics& Pharmacokinetics. 5ª edició. Editorial McGraw-Hill; 2004. Pàgina 27.
FLORENCE AT, ATTWOOD D. Physicochemical principles of pharmacy. 5ª edició. Editorial Pharmaceutical Press; 2011. Pàgines 26-28.
HADKAR UB. Physical Pharmacy. 9ª edició. Editorial Nirali Pakrashan; 2008. Pàgina 50.

en:Arthur Amos Noyes#Noyes–Whitney equation

Referències

Este artícul conté una traducció derivada de «Ecuación Noyes-Whitney» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[Sinko-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 Sinko, Patrick J. (2016). «Drug Dissolution and Solubility», Martin's Physical Pharmacy and Pharmaceutical Sciences, 7th edició, Lippincott Williams & Wilkins. ISBN 978-1496312890.

[2] Aulton, Michael E. (2018). «Solutions», Aulton's Pharmaceutics: The Design and Manufacture of Medicines, 5th edició, Elsevier. ISBN 978-0702070051.

[3] Florence, A.T. (2015). «Solutions and Solubility», Physicochemical Principles of Pharmacy, 6th edició, Pharmaceutical Press. ISBN 978-0857111746.

[GG-4] Brunton, Laurence L. (2018). «Drug Absorption, Bioavailability, and Routes of Administration», Goodman & Gilman's The Pharmacological Basis of Therapeutics, 13th edició, McGraw-Hill. ISBN 978-1259584732.

[5] Noyes, A.A. (1897). “The Rate of Solution of Solid Substances in Their Own Solutions”. Journal of the American Chemical Society 19 (12): 930–934. doi:10.1021/ja02086a003.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]