Anar al contingut

Epipremnum aureum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Epipremnum aureum (Epipremnum aureum)


Epipremnum aureum, comunament conegut com potus, pothos o poto (antigament classificat dins del gènero Pothos i, per açò, conegut habitualment baixe este nom) és una espècie de la família Araceae nativa del surest asiàtic (Malàsia, Indonèsia) i Nova Guinea. En ocasions és confosa en philodendron en les floristerías.


Característiques

[editar | editar còdic]

És una liana que pot alcançar 20 m d'alt, en tallos de fins a 4 cm de diàmetro. Trepa per mig de raïls aérees que s'enganchen a les branques dels arbres. Les fulls són perennes, alternes i acorazonadas, sanceres en les plantes jóvens, pero irregularment pinnadas en les madures i de fins a 1 m de llarc per 45 cm d'ample (en les plantes jóvens no superen els 20 cm de llarc). Esta planta florix molt rarament, ya siga en la naturalea o cultivada, degut a que no sintetisa la fitohormona giberelina, produint-se la floració si se suministra de manera artificial. L'última floració observada de manera natural es va produir en Singapur en 1964.

Cultiu i usos

[editar | editar còdic]

És una popular planta d'interior en numerosos cultivares seleccionats per tindre fulls variegadas de color groc, blanc o vert (clar o obscur). A sovint s'utilisa com a element decoratiu en centres comercials, oficines i instalacions públiques, principalment perque és una espècie d'aspecte atractiu, molt resistent i que requerix pocs contes. És també eficaç contra la contaminació ambiental en interiors, eliminant formaldehit, xileno i benceno.[1][2]

Com a planta interior pot alcançar varis metros d'altura si se li dona el soport adequat (un tutor per a trepar). Els millors resultats es conseguixen proporcionant-li llum mija indirecta; tolera una lluminositat intensa, pero llarcs periodos de llum solar directa cremen els fulls. Vegeta be en una temperatura d'entre 17 a 30 °C. Generalment només necessitarà rec quan la terra es note seca al tacte. Es pot afegir un fertilisant líquit en primavera i es deu replantar cada dos anys. No obstant, és una planta molt robusta que soporta les males condicions de cultiu. En cultiu hidropónico creix ràpidament. La reproducció d'esta planta, al no florir normalment per mijos naturals, es realisa fàcilment per mig de esquejes.

La ASPCA (American Society for the Prevention of Cruelty to Animals - Societat americana per a la prevenció contra la crueltat cap als animals) l'ha classificat com a tòxica per a gats i gossos per la presència d'oxalatos càlcics solubles. Entre els síntomes del seu consum s'inclou l'irritament oral, bossades i dificultat en la deglución.[3]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Epipremnum aureum va ser descrita per (Linden & André) G.S.Bunting i publicat en Annals of the Missouri Botanical Garden 50: 28. 1963[1964].[4]

Sinonímia
  • Epipremnum aureum (Linden & André) G.S.Bunting
  • Epipremnum angustilobum K.Krause
  • Epipremnum glaucicephalum Elmer
  • Epipremnum merrillii Engl.
  • Epipremnum mirable Schott</9
  • Epipremnum pinnatum f. eporforatum (Engl.) Engl.
  • Epipremnum pinnatum f. multisectum (Engl.) Engl.
  • Monstera pinnata (L.) Schott
  • Philodendron nechodomae Britton
  • Polypodium laciniatum Burm f.
  • Pothos aureus Linden & André
  • Pothos pinnatus L.
  • Rhaphidophora cunninghamii Schott
  • Rhaphidophora laciniata (Burm. f.) Merr.
  • Rhaphidophora lovellae F.M.Bailey
  • Rhaphidophora merrillii Engl.
  • Rhaphidophora pertusa var.vitiensis (Schott)Engl.
  • Rhaphidophora pinnata (L.) Schott
  • Rhaphidophora pinnata (Schott)
  • Rhaphidophora vitiensis Schott
  • Scindapsus aureus (Linden & André) Engl.
  • Scindapsus pinnatus Schott

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Wolverton, B. C. How To Grow Fresh Air, Penguin Books, New York, 1997.
  2. How to grow your own fresh air
  3. «Devils Ivy». ASPCA.org. Consultat el 11 de març de 2009 Si.
  4. «Epipremnum aureum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 22 d'agost de 2014.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. Dodson, C.H., A.H. Gentry & F.M. Valverde Badillo. 1985. Fl. Jauneche 1–512. Banc Central de l'Equador, Quito.
  2. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. I. Wu, P. H. Raven & D. I. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.