Epiphyllum thomasianum
Epiphyllum thomasianum, coneguda comunament com nopalillo o nopalillo de tomás,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Epiphyllum, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des del surest de Mèxic i Centroamérica fins al nort de Colòmbia, en un registre no confirmat en el surest d'Equador
Descripció
[editar | editar còdic]Epiphyllum thomasianum és una espècie de cactus epífito de creiximent arbustiu i porte erecto, que pot alcançar fins a 4 m d'altura. Els brots principals són erectos, estovats o colgantes, en la part inferior angulosa o alada, de fins a 30 cm de llongitut. A partir d'eixe punt, en la seua part superior els brots es aplanan i formen segments de 20 a 75 cm de llarc i de 8 a 12,5 cm d'ample.
Els brots laterals naixen en la part basal dels brots principals i es disponen en dos a sis files. En la seua base són cilíndrics i, més alvance, adopten una forma aplanada. Mostren un color vert uniforme, en una silueta que varia de lanceolada a elíptica i màrgens clarament crenados. Les areolas es distribuïxen a lo llarc de les vores i poden presentar pèls llarcs, encara que en freqüència apareixen cobertes únicament per llana.[2] Les flors es desenrollen sobre les porcions aplanadas dels brots laterals. Tenen forma de plat a embut i alcancen entre 25 i 30 cm de llongitut, en una coloració crema. El ovari medix aproximadament 15 mm, presenta forma cilíndrica, un diàmetro de 10 a 12 mm i un color vert fresca. Sobre la seua superfície apareixen algunes escamas marrons, d'1 a 1,5 mm de llongitut, amples i de contorn triangular o llineal-oblongado. Les flors desprenen un aroma característic que recorda al d'una coca d'arena.
El tubo floral medix entre 16 i 20 cm de llarc i resulta relativament prim, ya que en la seua zona mija alcança uns 8 mm de diàmetro. Mostra un color vert obscur en la base, que passa gradualment a un roig encarnat obscur cap a la part superior. La secció inferior presenta llaugers ànguls, mentres que la superior és redonejada i estriada. A lo llarc del tubo es disponen escamas molt espayades, de 3 a 8 mm de llongitut, triangulars i puntagudes.Els pétals s'òbrin àmpliament i formen una estructura casi campaniforme, de color blanc cremoso. Els externs són lanceolats i solen mostrar les vores enrollados; els següents adopten una forma més espatulada, en fins a 15 mm d'ample en la part superior, i els més interns són clarament espatulados, en un esgambi màxim de 25 mm.
Els estams s'agrupen en una zona situada a 12–15 cm de la base del tubo floral. Un segon verticilo intern apareix uns 2 cm més dalt, en els filaments alineats en una sola fila. Els filaments externs medixen entre 6 i 6,5 cm i s'inclinen cap a avall, mentres que els interns alcancen de 8 a 9 cm i s'orienten verticalment. Presenten una coloració groga clara en la base, que s'intensifica fins a un groc cromo obscur en l'àpiç. Les anteres són grisa parduzcas i medixen entre 3,5 i 4 mm de llongitut. El estil, blanc i molt prim, alcança de 23 a 25 cm de llarc i porta 14 estigmes subulados i puntaguts, de color groc gamuza i 8–9 mm de llongitut, que en conjunt delimiten una depressió central en forma d'embut.[3]
Els fruts són de ovoideos a allargats, de color roig a roig-púrpura i en la superfície plana.[2]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa de l'espècie comprén el surest de Mèxic, específicament el estat de Chiapas, aixina com àmplies regions de Centroamérica, incloent Guatemala (departaments d'Escuintla i Sacatepéquez), Hondures, Nicaragua, Costa Rica (províncies de Cartago i Sant Josep) i Panamà. Ademés, la seua àrea de distribució s'estén fins al nort de Colòmbia, en el departament de Magdalena. Existixen mencions d'un possible registre en el surest d'Equador; no obstant, esta senya no ha segut confirmat i requerix verificació adicional.[4][5][6]
Sobre el seu hàbitat, l'espècie es desenrolla principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, encara que també pot trobar-se en ambients més humits. Es desenrolla en un ampli ranc altitudinal, des d'aproximadament els 50 fins als 2000 m s. n. m. Generalment creix com epífita, establint-se sobre troncs i branques d'arbres en boscs humits tant de terres baixes com de zones montanyoses, a on les condicions d'humitat i ombra favorixen el seu desenroll.[6][7]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Phyllocactus thomasianus, publicada en 1895 pel botànic alemà Karl Moritz Schumann en la revista ilustrada Monatsschrift für Kakteenkunde: 5: 6.[8]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Epiphyllum, per lo que va passar a cridar-se Epiphyllum thomasianum. Varen registrar estos canvis en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 16: 256, publicada en 1913.[9][10]
- Epiphyllum: nom genèric format a partir de les paraules gregues epi (que significa 'sobre' o 'damunt') i phyllon (que es traduïx com a 'full'). Este nom fa referència a la característica més notable del gènero: les seues flors que semblen sorgir directament dels fulls, encara que en realitat es desenrollen sobre brots aplanados que recorden a fulls en forma i textura.[11]
- thomasianum: epítet específic otorgat en honor a Fritz Thomas, un aficionat alemà de cactus.[12][13]
Subespecies
[editar | editar còdic]Actualment es distinguixen dos subespecies:
| Image | Subespecie | Descripció | Distribució |
|---|---|---|---|
| Epiphyllum thomasianum subsp. costaricense
(F.A.C.Weber) Ralf Bauer, 2003 |
Té les vores dels brots queratinizados, el pericarpelo pelut i els fruts són angulosos. | Colòmbia, Costa Rica i Panamà | |
| Epiphyllum thomasianum subsp. thomasianum | Té les vores dels brots no lignificados, el pericarpelo completament glabro i els fruts són plans. | Des del surest de Mèxic i Centroamérica fins al nort de Colòmbia. Possiblement també en Equador. |
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”, lo que indica que actualment no enfronta un risc elevat d'extinció a nivell global.
No obstant, a pesar de la seua àmplia distribució, algunes poblacions locals poden vore's afectades per la pèrdua i fragmentació de l'hàbitat, principalment com a conseqüència del desenroll turístic, la expansió urbana, la agricultura a gran escala i la deforestación, factors que representen les principals amenaces per a l'espècie en determinades regions de la seua àrea de distribució.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Epiphyllum thomasianum es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.[6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Nopalillo (Epiphyllum thomasianum)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ 2,0 2,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 252. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ (1895) [1] (en alemà), J. Neumann, p. 6.
- ↑ (2003) Catàlec de Cactáceas Mexicanes, Ciutat de Mèxic: UNAM-CONABIO.
- ↑ Bauer, R. (2003). “A synopsis of the tribe Hylocereae F. Buxb.”. Cactaceae Systematics Initiatives (17): 3–63.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 «Epiphyllum thomasianum: Hammel, B.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152276A121466166».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152276A121466166.en.Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Rivas-Rossi, M. (1998). Cactáceas de Costa Rica, Sant Josep: EUNED.
- ↑ «Phyllocactus thomasianus K.Schum. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Epiphyllum thomasianum (K.Schum.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Epiphyllum thomasianum | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ «Epiphyllum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-23.
- ↑ «Epiphyllum thomasianum» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-12-25.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 239. ISBN 978-3-642-05597-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Epiphyllum thomasianum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.