Anar al contingut

Epipactis gigantea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Epipactis gigantea (Epipactis gigantea)


Epipactis gigantea Douglas ex Hook. 1839 és una espècie d'orquídees terrestres, del gènero Epipactis. Es distribuïxen en les zones templades i subtropicales de l'oest de Norteamérica i el nort de Mèxic.

Ilustració

Descripció

[editar | editar còdic]

Epipactis gigantea té una dependència molt forta en la seua simbiosis en la seua madeixa d'hifes. Els seus rizomas carnosos i rastreros, desenrollen renuevos, per lo que en la pròxima primavera emergix un talle que alcança fins a 1m de llongitut. Presenten de 4 a 12 fulls ovoideas lanceoladas, alternes, els seus màrgens són sancers, l'extrem picudo.

L'inflorescència en arracada consta de poques a vàries florés de llarga duració, simètriques bilaterals en un atrayente colorit. Bràctees lanceoladas, raquis cobert de pelusa, els 3 sàpia-hos i els 2 pétals laterals són ovoides i acuminados. El seu color pot variar de tons verdosos en taronges o groguencs .

El labelo està dividit per un hipoquilo en forma de bola, en la superfície externa d'un vert blanquecino i solcat en venes obscures. l'epiquilo d'un blanc neu és ondulat en forma de palmito.

l'ovari és infero. Produïx una càpsula seca en incontables llavors diminutes.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

L'única espècie originària d'Amèrica és la heleborina jaganta o Epipactis gigantea. És una espècie que es troba en l'Oest americà, en el Sur de Canadà i en el Nort de Mèxic. Són plantes resistents a la humitat i es poden desenrollar en llocs molt humits, inclús a lo llarc de rieres, en altures de 150 a 500 m s. n. m. .

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Epipactis gigantea va ser descrita per Douglas ex Hook. i publicat en Flora Boreali-Americana 2: 202, pl. 202. 1839.[1]

Etimologia

Vore: Epipactis

gigantea: epítet latino que significa "jagant", pel gran tamany de la planta que alcança i sobrepassa 1m d'altura.

Sinonímia
  • Amesia gigantea (Douglas ex Hook.) A.Nelson & J.F.Macbr. 1913
  • Amesia royleana (Lindl.) Hu 1925
  • Cephalanthera royleana Regel 1879
  • Epipactis americana Lindl. 1840
  • Epipactis royleana Lindl. 1839
  • Helleborine gigantea Druce 1909
  • Helleborine royleana (Lindl.) Soó 1927
  • Limodorum giganteum Kuntze 1891
  • Limodorum royleanum (Lindl.) Kuntze 1839
  • Peramium giganteum Coult. 1894
  • Serapias gigantea A.A.Eaton 1908.[2][3]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: heleborina jagant, heleborina de les rieres

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Epipactis gigantea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 14 de novembre de 2012.
  2. Epipactis gigantea en PlantList
  3. «Epipactis gigantea en». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 15 de novembre de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  • Leroy-Terquem, Gerald and Jean Parisot. Orchids: Care and Cultivation. London: Cassel Publishers Ltd. 1991
  • Schoser, Gustav. Orchid Growing Basics. New York: Sterling Publishing Co. Inc. 1993
  • White, Judy. Taylor’s Guide to Orchids. Frances Tenenbaum, Séries Editor. New York: Houghton-Mifflin, 1996;
  • The Illustrated Encyclopedia of Orchids by Alec Pridgeon. Published by the Timber Press;
  • The Manual Of Cultivated Orchid Species By Bechtel, Cribb and Launert, Published by The MIT Press;

Enllaços externs

[editar | editar còdic]