Anar al contingut

Epilobium hirsutum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
herba de Sant Antonio (Epilobium hirsutum)



La herba de Sant Antonio o epilobio velludo (Epilobium hirsutum) és una planta herbàcea perenne de la família Onagraceae.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix en llocs humits, encharcados i pantanosos d'Europa, encara que s'ha naturalizado també en Norteamérica i Sudamérica (Argentina).[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

La seua talle és similar al epilobio, pero com indica el seu nom llatí hirsutum, presenta una abundant lanosidad. Quan s'apreta la planta en els dits.

És una planta perenne, alcançant un màxim de 2 metros d'altura. Els seus robusts talles són ramificats i tenen numerosos pèls. Les fulls són peludes i són de 2-12 cm de llongitut i 0.5-3.5 cm d'ample, són llargues i primes i són més àmplies en el centre. Tenen les vores dentados i sense talle. Les grans flors tenen quatre pétals, estos són de color rosat-púrpura i són generalment de 10-16 mm de llarc. El estigma és blanc i té quatre lòbuls. Els sàpia-hos són verdes.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Epilobium hirsutum va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 347–348. 1753.[3]

Citologia

Número de cromosomas de Epilobium hirsutum (Fam. Onagraceae) i táxones infraespecíficos: 2n=36[4]

Etimologia

Epilobium: nom genèric que prové de les paraules gregues: epi = "sobre", i llops = "una baïna o càpsula," com la flor i la càpsula apareixen juntes, la corola està soportada en l'extrem de l'ovari.[5]

hirsutum: epítet llatío que significa "en pèls".[6]

Sinonímia
  • Epilobium villosum Thunb. [1794]
  • Epilobium velutinum Nevski [1937]
  • Epilobium tomentosum Vent. [1802]
  • Epilobium serratum Jacquem. ex C.B.Clarke in Hook.f. [1876]
  • Epilobium sericeum Benth. in Wall. [1832]
  • Epilobium ramosum Huds. [1762]
  • Epilobium peradnatum Borbás [1879]
  • Epilobium nassirelinulcii Stapf [1886]
  • Epilobium mirei Quézel [1957]
  • Epilobium laetum Wall. [1832]
  • Epilobium himalense Royle [1839]
  • Epilobium grandiflorum Weber in F.H.Wigg. [1780]
  • Epilobium aquaticum Thuill. [1799]
  • Epilobium amplexicaule Lam. [1779]
  • Epilobium incanum Pers. [1805]
  • Chamaenerion hirsutum (L.) Scop. [1771]
  • Chamaenerion grandiflorum Moench[7]
  • Epilobium dubium Borbás
  • Epilobium foliosum Hochst.[8]

Noms comuns

[editar | editar còdic]
  • Castellà: baladre, baladre menut, adelfilla (3), adelfilla pelosa (14), clavelillos de Sant Antonio (2), herba de Sant Antonio (14), llorer de Sant Antonio (8), llaços de la reina, lliri en que teñir els tintores, lisimaquia de flor purpúrea, plomall de reina, reina pentinada, rosadalfilla, rosadelfilla (5), yerba de Sant Antonio.(el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya)[9]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Jocou, A. I. & Gandullo,R. 2018. Primer registre de Epilobium hirsutum (Onagraceae) per a la Flora Argentina. Darwiniana, n.s. 6(1):99-107. DOI: https://doi.org/10.14522/darwiniana.v6i1.784
  2. www.ojs.darwin.edu.ar/index.php/darwiniana/article/view/784/759
  3. «Epilobium hirsutum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 29 de setembre de 2014.
  4. Contribuiçao para o conhecimento citotaxonómico dones spermatophyta de Portugal. XII. Onagraceae Queirós, M. (1976) Bol. Soc. Brot. ser. 2 50: 107-116
  5. «En Noms Botànics». Archivat des d'el original, el 15 de maig de 2010. Consultat el 29 de setembre de 2014.
  6. En Epítets Botànics
  7. https://web.archive.org/web/20090926094250/http://www.tela-botanica.org/eflore/BDNFF/4.02/nn/24151/synonymie
  8. «Epilobium hirsutum». The Plant List. Consultat el 29 de setembre de 2014.
  9. «Epilobium hirsutum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 29 de setembre de 2014.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]