Enterocytozoon bieneusi
Enterocytozoon bieneusi és una espècie de fonc microsporidio que infecta les cèlules epiteliales intestinals. És un paràsit intracelular obligat,[1] causant de la microsporidiosis en humans, principalment pacients inmunosuprimidos pel VIH.
Enterocytozoon bieneusi té una distribució cosmopolita i és l'espècie més prevalente dels microsporidios sent causant de l'immensa majoria dels casos de microsporidiosis humanes, causant afectació gastrointestinal i de l'arbre hepato-biliar, encara que en excepcionals ocasions ha segut identificada en mostres respiratòries.[2]
Es caracterisen per formar resistents espores que presenten en el seu interior una estructura peculiar denominada tubo o filament polar, a través del com infecten les cèlules susceptibles a on desenrollen el seu cicle vital. Són ubics per naturalea i es conseguixen àmpliament distribuïts en l'ambient. Les espècies i genotips que infecten a l'home s'han detectat també en l'aigua, aliments i en animals salvages, domèstics i de granja. Són microorganismes intracelulars obligats pertanyents al phylum Microsporidia, compost per més de 160 gèneros i 1.300 espècies; en l'actualitat són 7 els gèneros que s'han identificat en les infeccions humanes: Enchephalitozoon, Enterocytozoon, Nosema, Pleistophora, Trachipleistophora, Anncaliia (Brachiola) i Vittaforma i un “fals” gènero Microsporidium, a on s'ubiquen els microorganismes que encara no han pogut ser classificats. Solament dos espècies tenen hàbitat intestinal: Enchephalitozoon intestinalis i Enterocytozoon bieneusi.[3]
El Cicle de vida de Enterocytozoon bieneusi. La forma infecciosa dels microsporidios és l'espora, que pot sobreviure durant llarc temps en el mig ambient (1). L'espora expulsa el seu túbul polar i infecta a la cèlula hospedera a on l'espora injecta el esporoplasma en la cèlula eucariótica hospedera a través del túbul polar (2). Dins de la cèlula, el esporoplasma sofrix multiplicació extensa ya siga per merogonia (fissió binaria) o esquizogonia (fissió múltiple) (3). Este desenroll ocorre en contacte directe en el citoplasma de la cèlula hospedera. Ya siga lliure en la citoplasma o en l'interior d'una vacuola parasitófora, els microsporidios es desenrollen per esporogonia en espores madures (4). Durant la esporogonia, una paret grossa es forma al voltant de l'espora, que proporciona resistència a les condicions ambientals adverses (5). Quan les espores aumenten en número i omplin completament la citoplasma de la cèlula hoste, la membrana celular es trenca i llibera les espores a les afores (6). Estes espores madures lliures poden infectar noves cèlules continuant aixina el cicle.[4]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Lanternier F, Boutboul D, Menotti J, et al.«Microsporidiosis in solid organ transplant recipients: two Enterocytozoon bieneusi cases and review».Transpl Infect Dis.11(1)
- 83–8.doi:10.1111/j.1399-3062.2008.00347.x.
- ↑ BORNAY-LLINARES, FERNANDO J. et al. Manteniment en cultiu i caracterisació d'un microsporidio (Encephalitozoon hellem) aïllat en un pacient en Sida i neumonia. Parasitol. dia [online]. 2000, vol.24, n.3-4 [citat 2009-08-17], pp. 69-70. ISSN 0716-0720. doi: 10.4067/S0716-07202000000300001.
- ↑ «Prevalença de Encephalitozoon intestinalis i Enterocytozoon bieneusi en pacients VIH positius de Maracaibo, Veneçola».Investigació Clínica.54(1)
- 58–67.ISSN 0535-5133.Consultat el 2022-04-04.
- ↑ «CDC - DPDx - Microsporidiosis» (en en-us). www.cdc.gov. Consultat el 2022-04-04.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Enterocytozoon bieneusi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.