Enredrallengües

Un enredrallengües, en castellà trabalenguas, segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) és una paraula o conjunt de paraules que presenten dificultat a l'hora de pronunciar-les; sol fer-se per a que qui les pronuncia s'enganye o demostre la seua habilitat llingüística.

Són frases compostes per paraules que tenen sons similars en una llengua donada, que resulten difícils de pronunciar de corregut i en fluïdea, tant per als qui són parlants natius com per als qui no ho són, pel repte articulatori que açò implica. Solen ser graciosos i poden tractar sobre cultura popular de l'idioma. La diversió radica en pronunciar-los ràpidament sense cometre cap error. A sovint s'ampren com una pràctica per a millorar l'habilitat de parlar en rapidea i claritat.

La periodista, Patricia Fernández, diu, ”Els professors i logopedes han trobat entre les seues enrevessades paraules una fòrmula divertida per a que els chiquets eixerciten el llenguage”.

Poden també constituir una important ferramenta en teràpies del parla o maneig d'emocions, per la relació d'habilitats com l'atenció, memòria, articulació i concentració.

Els enredrallengües constituïxen al mateix temps un tipo de lliteratura popular de naturalea oral.

Solen ser jocs de paraules o locucions que combinen fonemes o lexemes similars, i en freqüència es creen en aliteració i rimes en dos o tres seqüències de sons.