Anar al contingut

Enjo kōsai

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Enjo kōsai (), abreviat com enkō (), és un tipo de relació transaccional, similar a la pràctica occidental del sugar dating. En japonés, este terme es referix a la pràctica en la que hòmens majors oferixen diners o regals de lux a dònes atractives de vàries edats a canvi de companyia en cites o favors sexuals. Les dònes participants poden ser estudiants (adolescents o jóvens, o inclús practicar l'activitat coneguda com «JK business») o ames de casa. A sovint es traduïx com a «cites assistides», «cites per compensació», «relació amorosa remunerada» o «relació amorosa patrocinada». La pràctica s'associa particularment en la participació de menors de edat (menys de 18 anys, en Japó),[1] lo que la fa illegal, i se cita en freqüència com un problema de prostitució infantil.

El cas opost, a on les dònes paguen als hòmens, gyaku enjo kōsai (, a on «gyaku»/逆 significa «al revés» o «invers»), és menys comú, pero existixen «host clubs» () en els que les clientes paguen per companyia de hòmens. Solicituts fraudulentes de dònes fictícies que oferixen pagar per sexe són una tàctica comuna en els correus electrònics de phishing en Japó.[2]

Definició i prevalença

Originalment, el terme enjo kōsai s'usava coloquialment en l'argot dels jóvens en Japó per a referir-se a la prostitució. No obstant, la publicació de 1996 del llibre 援助交際 - 女子中高生の危険な放課後 (lit. 'Enjo kōsai: Les perilloses activitats extraescolares de les chiques de secundària i preparatòria') de Katsushi Kuronuma[3] es va convertir en un èxit i va guanyar el Premi a la paraula de moda d'eixe mateix any en Japó, lo que li va valdre un major reconeiximent social i el terme va deixar de considerar-se coloquial.

La connotació més comuna del terme enjo-kōsai en Japó és que es tracta d'una forma de prostitució infantil en la que les chiques participants venen el seu cos a canvi d'artículs de disseny o diners. No obstant, algunes organisacions i autors han argumentat que el enjo-kōsai és distint de la prostitució i pot incloure simplement passar temps junts a canvi d'una compensació. Alguns centres per a dònes en Japó inclouen «l'intercanvi de companyia o el temps d'una chica» com a part d'esta equació[4] i insistixen que són estes atres activitats les que definixen el enjo-kōsai. L'antropòloga Laura Miller argumenta en la seua investigació que la majoria de les cites enjo-kōsai consistixen en grups de chiques que van en un grup de hòmens majors a un karaoke durant vàries hores i reben una remuneració pel seu temps.[5]


En una enquesta realisada en 1998 pel Fondo Asiàtic per a les Dònes, els investigadors varen trobar que menys del 10 % de les alumnes de secundària participaven en enjo-kōsai i més del 90 % de les entrevistades varen afirmar sentir-se incómodes en l'intercanvi o la compra de servicis sexuals a canvi de diners.[6] El 26 d'octubre de 2015, la Relatora Especial del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides sobre la venda de chiquets, la prostitució infantil i l'utilisació de chiquets en la pornografia va anunciar que el 30 % de les menors japonesos participaven en enjo-kōsai. El 2 de novembre, no obstant, va revisar eixa estimació al 13 %, alegant un error de traducció.[7][8] En resposta, el Ministeri d'Assunts Exteriors de Japó va insistir que es revelara la font i la base de la sifra del 13%, i va instar a la Relatora Especial a retractar-se de la seua declaració, argumentant que era inacceptable citar sifres sense fonament per a emfatisar que es tractava d'un assunt urgent que la Relatora Especial devia abordar, o citar informació poc fiable en una conferència de prensa o un informe que ni tan sols la font podia revelar.[9][10] La Relatora Especial de la ONU finalment va escriure al govern japonés per a informar que ya no utilisaria la sifra del 13% i que no la mencionaria en el seu informe al Consell de Drets Humans de la ONU perque va concloure que no hi havia senyes oficials o recents que respalaren la sifra i que qualsevol referència a les senyes era enganyosa.[11][12][8]


Analistes, la majoria de procedència estrangera, senyalen que el percentage de jóvens i adolescents que es dediquen a esta pràctica oscila entre el 8% i el 15%. El ranc d'edats de les chiques que acostumen esta pràctica varia d'entre els 12 i els 20 anys, en per lo manco una cita d'este tipo en algun home major.[13]

Estatus llegal i regulatorio

La prostitució és illegal en Japó des dels anys cinquanta, encara que la definició de prostitució com tal només contempla el contacte de genitals. A pesar de que existixen lleis sobre prostitució de menors des de 1990, la pràctica del enjo kōsai no ha segut regulada i no cau en cap de les definicions llegals de prostitució a menos que el client expressament pague per tindre relacions sexuals en la chicona, lo que és rar per la naturalea de les trobades.

En Japó, quan una menor solicita una parella sexual (o quan una persona major de 18 anys solicita a un menor ser la seua parella sexual) i presta servicis sexuals a canvi de diners, es considera prostitució infantil segons la Llei de Castic de la Prostitució Infantil i la Pornografia Infantil. Els actes sexuals i lascius en menors són punibles independentment de si es rep diners. L'edat en Japó per a que una dòna puga tindre relacions sexuals consentides, depenent de la prefectura, varia d'entre 13 i 18 anys d'edat, per tal motiu, a cap home que es valga d'este tipo de pràctica, no se li pot acusar penalment d'estupre o violació de menors. Al mateix temps, els actes sexuals entre adults i chiquets o chiquetes menors de 13 anys que encara no han alcançat l'edat de consentiment sexual (13 anys[14]) es consideren violació, independentment de si l'acte és consensuat. No obstant, si abdós parts tenen 18 anys o més, les cites remunerades en activitat sexual no són punibles. Açò es deu a que la Llei contra la Prostitució solament prohibix la prostitució, pero no la penalisa. No obstant, açò depén de si està subjecta a sanció penal, i és important senyalar que la prostitució en sí mateixa seguix sent illegal (llevat quan no hi ha coit), i si es fa pública, pot donar lloc a crítiques socials i sancions.

Si be la prostitució ha segut illegal en Japó des de 1958, solament es castigava a les prostitutes i als proxenetas, quedant els clients exents de qualsevol sanció llegal. Durant l'ocupació de Japó pel SCAP, es va introduir la Llei de Benestar Infantil per a protegir als menors de «conductes indecorosas». Molts critiquen esta llei per ser massa vaga per a protegir als chiquets i chiquetes japonesos del abús sexual i per no ser suficient per a evitar que les chiquetes caiguen en l'explotació sexual.[15]


En la década de 1990, el enjo-kōsai, junt en atres formes d'explotació infantil, va generar gran atenció en Japó, estenent-se després a nivell internacional.[16] Davant la pressió d'ONG's estrangeres i atres països industrialisats, el govern de Tòquio va actualisar la seua llegislació sobre explotació infantil. En 1999 es va aprovar la Llei per a sancionar els delictes relacionats en la prostitució infantil i la pornografia infantil, que prohibia als adults pagar a menors de 18 anys per actes obscens.[17]

Per a combatre el enjo-kōsai i atres conductes delictives jovenils, moltes prefectures varen implementar el programa Hodō (). Els agents hodōin, policies vestits de civil, s'acosten als menors que semblen estar involucrats en activitats delictives (p. eix., estar en el carrer despuix de les 23:00, fumar o beure alcohol sent menors, etc.) i els oferixen orientació. Si la policia ho considera necessari, les o els adolescents són duts a un centre de menors o a una comissaria per a rebre «orientació formal» i es registren en un archiu policial confidencial.[15] Ya que el enjo-kōsai es considera un problema moral relacionat en la joventut japonesa, es procura no estigmatizar a les chiques, sino brindar-los respal i orientació per a alluntar-les d'esta pràctica.

Vore també

Referències

  1. ↑ «援助交際». jisho.org. Consultat el 2025-09-19.
  2. ↑ Backhaus, Peter«Indecent proposals: the language of Japanese dating spam».The Japan Claves.
  3. ↑ (1998) 援助交際 - 女子中高生の危険な放課後 (en ja), 文藝春秋. ISBN 978-4167613013.
  4. ↑ "The Meaning of Enjo-Kousai [1] archivat en Wayback Machine." DawnCenter Official Web Site. 2003. Dawn Center- Centre de dònes de la Prefectura d'Osaka. Consultat el 12 d'octubre de 2007.
  5. ↑ Laura Miller (2004). “Those Naughty Teenage Girls: Japanese Kogals, Slang, and Mija Assessments”. Journal of Linguistic Anthropology 14 (2): 225–247. doi:10.1525/jlin.2004.14.2.225.
  6. ↑ Fukutomi Mamoru. “An Analytical Study on the Causes of and Attitudes Toward 'Enjo Kōsai' among Female High School Students in Japan”. Professor, Tòquio Gakugei University: 75–76.
  7. ↑ Clarification of the Special Rapporteur on the ix of children, child prostitution and child pornography following her end-of-missió press conference in Japan, www.ohchr.org.
  8. ↑ 8,0 8,1 «援助交際13％発言の「国連特別報告者」の役割は何だったのか» (en ja). Yahoo Japan News.
  9. ↑ «Demarche to the Special Rapporteur on the ix of children, child prostitution and child pornography». Ministry of Foreign Affairs of Japan.
  10. ↑ «「日本の女子学生13％が援助交際」国連報告者の発言に外務省が抗議「根拠は？」» (en ja). The Huffington Post.
  11. ↑ «Reply from the Special Rapporteur on the ix of children, child prostitution and child pornography». Ministry of Foreign Affairs of Japan.
  12. ↑ «「日本の女子高生援助交際13%」国連報告者が撤回» (en ja). TV Asahi.
  13. ↑ «Enjo kosai o la busca de l'arubaito» (en espanyol). Yumeki Magazine. YEA.
  14. ↑ «[2]». Consultat el 2025-09-19 (en en-GB).
  15. ↑ 15,0 15,1 Leheny, David. Think Global, Fear Local: Sex, Violence and Anxiety in Contemporary Japan. New York: Cornell University Press, 2006.
  16. ↑ Goodman, Roger. Family and Social Policy in Japan: Anthropological Approaches (Contemporary Japanese Society). Cambridge University Press. 2002.
  17. ↑ Tòquio bill to outlaw sex with youths for money. New York Claves; 4 d'abril de 1997, Vol. 146.
  • Constantine, Peter. Japan's Sex Trade. Tòquio: Yen Books, 1994. ISBN 4-900737-00-3. A good reference about the legalities of prostitution in Japan.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Enjo_kōsai&oldid=1499628»