Anar al contingut

Enganye pederasta

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Enganye pederasta
Per a el acicalado social dels animals vore Grooming (etologia).
"Delictes sexuals contra chiquets" significa delictes de naturalea sexual comesos contra chiquets (menors de l'edat de consentiment en eixa nació). Inclou delictes de pornografia infantil, obtenció d'un chiquet per a la prostitució, estupre en una persona menor de l'edat de consentiment i atres delictes relacionats en l'explotació sexual de chiquets. Tinga en conte que no s'informen tots els delictes sexuals contra chiquets, i que no tots els sistemes llegals conten els delictes sexuals contra chiquets de la mateixa manera, i les taxes reals poden diferir marcadament de les taxes informades. Açò pot donar una impressió incorrecta sobre el número real de delictes sexuals contra chiquets en països com Suècia.

Un engany pederasta,[1] més conegut per l'anglicisme grooming (del verp to groom, que aludix a conductes d'acostament o preparació per a un determinat fi) o ciberacoso[2] és una série de conductes i accions mampreses per adults, en molts casos a través d'Internet,[3] en l'objectiu delliberat de guanyar-se l'amistat de menors d'edat, creant una conexió emocional en els mateixos, en la finalitat de guanyar-se la seua confiança i poder chantajear emocionalment i abusar sexualment d'ells. En alguns casos es pot buscar l'introducció del menor al món de la prostitució infantil o la producció de material pornogràfic. Les víctimes poden ser tant chiques com a chics.

En anglés, per a diferenciar-ho del significat original relatiu al acicalado d'animals, se solen utilisar els térmens child grooming o internet grooming.cita requerida

El procés de l'engany

[editar | editar còdic]

L'engany pederasta té una dimensió inherentement moral. L'acte té que vore en la vulnerabilitat en els chiquets, chiquetes i adolescents, l'inocència infantil i la vulneració dels drets individuals. L'adult que comet el delicte (també conegut com groomer o acosador virtual) sol aprofitar l'anonimat de les rets socials en Internet per a valdre's d'identitats falses i enganyar a chiquets, chiquetes i adolescents, en els que tracta d'entaular vínculs emocionals en la finalitat d'obtindre material pornogràfic a través de l'engany, el chantage i l'extorsió.[4]

L'engany pederasta és un procés que pot durar semanes o mesos, varia el temps segons la víctima i sol passar per les següents fases, de manera més o menys ràpida segons diverses circumstàncies:

  • L'adult procedix a elaborar llaços emocionals (d'amistat) en el menor. En alguns casos, a través d'internet poden simular ser un atre chiquet o chiqueta.
  • L'adult va obtenint senyes personals i de contacte del menor.
  • Utilisant tàctiques com la seducció, la provocació, l'enviament d'imàgens de contingut pornogràfic, conseguix finalment que el menor es despulle o realise actes de naturalea sexual.
  • Llavors s'inicia l'acossament, chantajeando a la víctima per a obtindre cada volta més material pornogràfic o tindre una trobada física en el menor per a abusar sexualment d'ell.[5]

Existixen dos tipos de grooming:

  1. Sense fase prèvia de relació i generació de confiança: L'adult obté material d'abús sexual contra les infància i adolescència dels NNA (chiquets, chiquetes i adolescents) a través de les seues contrasenyes, o del piratege de contes. En este cas el material és obtingut a la força i la víctima pot desconéixer cóm el acosador va obtindre les imàgens.
  2. En fase prèvia de generació de confiança: L'adult busca generar confiança en els NNA, deixa de ser un «desconegut». En este cas, el material és entregat voluntàriament.

Lluita contra l'engany pederasta

[editar | editar còdic]

En 2003, MSN Messenger va posar en marcha restriccions en les seues sales de chat en l'objecte de protegir als chiquets dels adults que buscaven tindre conversacions de tipo sexual en ells. En 2005, el fiscal general de Nova York va realisar una investigació sobre les sales de chat de Yahoo! perque permetien crear sales els noms de les quals sugerien que serien amprats con este fin. En octubre d'eixe any Yahoo! va acordar posar en pràctica polítiques i procediments per a impedir la creació de dites sales.[6]

Organisacions com Perverted-Justice.com (PJ) infiltra persones com a menors per a identificar adults que puguen acossar dels chiquets i passen l'informació a la policia. El programa de notícies Dateline NBC inclou una secció titulada To Catch a Predator (caçar a un depredador), basada en dites activitats encobertes.

L'organisació Crisp Thinking ha creat un servici per a identificar l'engany pederasta i advertir als pares. Disponen d'un software que permet vigilar l'activitat dels chats i la mensageria instantànea la busca d'activitats que ells relacionen en el ciberengaño pederasta. També disponen d'adaptació per al seu us en rets socials i proveïdors d'accés a Internet.[7][8][9]

Una atra empresa de software del Regne Unit ha desenrollat un programa competidor del Crisp, denominat Sentry Parental Controls. Va ser presentat per l'estrela televisiva Coleen Nolan i conta en el respal de Mark Williams-Thomas, un expert en protecció infantil.[10] En Espanya existixen una série d'entitats que, entre els seus programes, inclouen la prevenció, la sensibilisació i la lluita contra l'engany pederasta. Alguns eixemples són la Fundació Alia2, Pantalles Amigues, Pares 2.0 o Cobertura Protegemenores. En 2014, a través d'una aliança en diferents organisacions (com RedNATIC i Save the Children) de tota Amèrica Llatina, Google va presentar “Tot a 1 clic”. Una campanya de sensibilisació i participació en «ciutadania digital» dirigida a adolescents. En esta campanya va intentar conscienciar sobre diferents temes: des de la publicació oberta de senyes personals fins a les conseqüències del ciberacoso i l'engany pederasta.


L'iniciativa està centrada en la promoció d'un video que mostra les situacions diàries en les que els jóvens prenen decisions sobre l'us de la tecnologia. Per eixemple: l'us de computadores alienes, la publicació oberta de senyes i imàgens personals i compartir les contrasenyes, aixina com les conseqüències del ciberacoso (opinar sobre els demés en la web) i l'engany pederasta (chatear en adults desconeguts). «Alcança als següents països: Argentina, Colòmbia, Costa Rica, Mèxic, Perú, Paraguay, Uruguay i Veneçola», va precisar Google en el seu blog en espanyol.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]». Consultat el 18 d'octubre de 2017 (en és-ES).
  2. «Grooming, l'acossament ¿virtual?» (en és). www.tedxriodelaplata.org. Consultat el 9 d'agost de 2020.
  3. «Qué és el grooming i cóm podem protegir als chiquets en Internet».
  4. http://www.bibliotecadigital.gob.ar/.Consultat el 5/10/22.
  5. «[2]». Consultat el Consultat el 5/10/22.
  6. Letter agreement dated Oct. 7, 2005, signed by Yahoo! general counsel Michael Callahan.
  7. The 'anti-child grooming' website
  8. Clipstar uses Anti-Grooming Engine to identify dangerous conversations
  9. Crisp Thinking.
  10. «Sentry Parental Controls Web Site». Archivat des d'el original, el 12 de novembre de 2008. Consultat el 17 de novembre de 2008.


Referències

[editar | editar còdic]