Anar al contingut

Embassament de Ponts

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Embassament de Ponts

El pantà o embassament de Ponts està situat en la pedania de La Tova, pertanyent al municipi espanyol de Lorca, en la Regió de Múrcia. L'assut es troba situada en el riu Guadalentín i té una doble finalitat, embassar aigua per a l'abastiment i mitigar els efectes de les riada i avingudes.

L'aprofitament d'aigües per a rec en Lorca es remonta a temps anteriors a la conquista per part d'Alfonso X.

Història

Ponts I

Erro al crear miniatura: El número de pàgina s'ubica fora de l'interval.
ca. 1741 Francisco Xavier García Serón

El primer assut del pantà es va escomençar a construir el 16 de decembre de 1647. L'arquitecte seria D. Pedro Guillén En plena construcció, el 5 d'agost de 1648, una gran avinguda va destruir l'assut.

Despuix d'açò es presente un proyecte de Francisco Xavier García Serón sobre 1740

Ponts II

Per decret del Comissionat Regio baix el regnat de Carlos III es declaren públiques les aigües no perennes.

"que solament les aigües vives i perennes eren pròpies dels que es titulaven amos de les aigües, i que tota l'aigua pluvial, aixina térbola com a clara que produïxquen les pluges mansas i vénen supercrecientes a l'aigua viva del rio, es consideraren de la lliure disposició de S. M. en el concepte de públiques i comunes" [1]

L'1 de març de 1785, s'inicien les obres del segon assut (Ponts II), erigint-se en el mateix lloc que l'anterior. L'obres finalisen i comença el seu omplit el 3 de decembre de 1788.[2] Segons plans conservats en el Ministeri de Defensa del 23 de juny de 1789 l'assut tenia una altura de 43 vares castellanes uns 34 m.

El 30 d'abril de l'any 1802, per les pluges i riada, i a la construcció defectuosa de l'assut, esta va rebentar i va provocar 608 morts.[3]

Resum de danys pel trencament de Ponts II en 1802

Durant la seua construcció s'observen vàries deficiències i alguns arquitectes i ingeniers emeten informes negatius advertint del perill de construir el pantà sobre una base arenenca. Els que eren principals responsables de la construcció, Gerónimo Martínez de Lara i Antonio Roures-Vives, varen ometre els informes.

Gaspar de Molina i Zaldívar, III marqués d'Ureña realisarà un informe negatiu sobre el mateix el 28 de juny de 1792 per al Consell de Castella [4] [5]

Despuix de la catàstrofe, l'ingenier militar i inspector general de camins Agustín de Betancourt,[6] és encarregat d'elaborar un informe sobre les causes del trencament en el que va concloure que:

Fotografia presa anys despuix del trencament. Pot trobara atra còpia de major resolució en la fototeca i biblioteca nacional
«res haguera causat la ruïna del pantà si no s'haguera fundat sobre un terreny arenenc.»

La creació de l'escola de Camins i Canals, pot estar relacionada entre atres en esta catàstrofe.

Ponts III

La seua construcció va escomençar el 5 de setembre de 1881, i la seua ubicació en el caixer va variar 200 metros més avall respecte a les anteriors. En l'actualitat els restants d'este assut es mantenen en peu, ya sense funcionament.

Ponts IV

Per orde ministerial es va aprovar en l'any 1993 el Proyecte 4/93 de Construcció Recreiximent de l'Assut de Ponts. Nou Assut començant les obres a finals d'eixe mateix any i acabant-se uns anys despuix. El nou assut va ser inaugurada el 17 de giner de 2000.[7]

Vore també

Bibliografia

Referències