Embassament de Ponts
El pantà o embassament de Ponts està situat en la pedania de La Tova, pertanyent al municipi espanyol de Lorca, en la Regió de Múrcia. L'assut es troba situada en el riu Guadalentín i té una doble finalitat, embassar aigua per a l'abastiment i mitigar els efectes de les riada i avingudes.
L'aprofitament d'aigües per a rec en Lorca es remonta a temps anteriors a la conquista per part d'Alfonso X.
Història
Ponts I
El primer assut del pantà es va escomençar a construir el 16 de decembre de 1647. L'arquitecte seria D. Pedro Guillén En plena construcció, el 5 d'agost de 1648, una gran avinguda va destruir l'assut.
Despuix d'açò es presente un proyecte de Francisco Xavier García Serón sobre 1740
Ponts II
Per decret del Comissionat Regio baix el regnat de Carlos III es declaren públiques les aigües no perennes.
"que solament les aigües vives i perennes eren pròpies dels que es titulaven amos de les aigües, i que tota l'aigua pluvial, aixina térbola com a clara que produïxquen les pluges mansas i vénen supercrecientes a l'aigua viva del rio, es consideraren de la lliure disposició de S. M. en el concepte de públiques i comunes" [1]
L'1 de març de 1785, s'inicien les obres del segon assut (Ponts II), erigint-se en el mateix lloc que l'anterior. L'obres finalisen i comença el seu omplit el 3 de decembre de 1788.[2] Segons plans conservats en el Ministeri de Defensa del 23 de juny de 1789 l'assut tenia una altura de 43 vares castellanes uns 34 m.
-
Pantà de ponts en 1789
-
Pantà de ponts en 1789
El 30 d'abril de l'any 1802, per les pluges i riada, i a la construcció defectuosa de l'assut, esta va rebentar i va provocar 608 morts.[3]
Durant la seua construcció s'observen vàries deficiències i alguns arquitectes i ingeniers emeten informes negatius advertint del perill de construir el pantà sobre una base arenenca. Els que eren principals responsables de la construcció, Gerónimo Martínez de Lara i Antonio Roures-Vives, varen ometre els informes.
Gaspar de Molina i Zaldívar, III marqués d'Ureña realisarà un informe negatiu sobre el mateix el 28 de juny de 1792 per al Consell de Castella [4] [5]
Despuix de la catàstrofe, l'ingenier militar i inspector general de camins Agustín de Betancourt,[6] és encarregat d'elaborar un informe sobre les causes del trencament en el que va concloure que:
.jpg)
La creació de l'escola de Camins i Canals, pot estar relacionada entre atres en esta catàstrofe.
Ponts III
La seua construcció va escomençar el 5 de setembre de 1881, i la seua ubicació en el caixer va variar 200 metros més avall respecte a les anteriors. En l'actualitat els restants d'este assut es mantenen en peu, ya sense funcionament.
Ponts IV
Per orde ministerial es va aprovar en l'any 1993 el Proyecte 4/93 de Construcció Recreiximent de l'Assut de Ponts. Nou Assut començant les obres a finals d'eixe mateix any i acabant-se uns anys despuix. El nou assut va ser inaugurada el 17 de giner de 2000.[7]
Vore també
Bibliografia
- VI. DEL TRENCAMENT DEL PANTÀ DE PONTS Al SEU REEDIFICACION. Juliol Muñoz Bravo. Confederació Hidrogràfica del Segura
- Veridicos fets, utilitats multiplicades i discursos criticos apologeticos, que confirmen el primer manifest de la elevacion de l'assut, i conducte corresponent proyectat en la Font de l'Or de la M. N. J. L. Ciutat de Lorca. García Serón, Francisco Xavier 1741
- INCHAURRANDIETA, Rogelio: «Proyecte de reconstrucció del Pantà de Ponts». Archiu General de l'Administració. Alcalà d'Henares
- Extracte d'una carta rebuda de la ciutat de Lorca, el contingut de la qual expressa els estralls que ha ocasionat el rompimiento del pantà que es trobava entre les serres immediates a dita ciutat 1802
Referències
- ↑ (1897) Proyecte d'organisació del regadio de Lorca per mig de la cessió del pantà de Ponts : exposició dirigida al Ministre de Foment pel Sindicat de Recs d'esta ciutat en 28 d'abril de 1897, Lorca: Imprenta Sebastián Jódar, p. 8. Consultat el 03-05-2024.
- ↑ Collado, Torcuato Antonio (14 de juliol de 1803). Informe de Torcuato Antonio Collado a Pedro Cevallos sobre el proyecte de les obres de regadius de Lorca (Múrcia)., p. 3. Consultat el 03-05-2024.
- ↑ «Extracte d'una carta , escrita en la Ciutat de Lorca , per un dels seus habitants a un amic seu , resident en esta cort», Diari de Madrit(Madrit), 13 de maig de 1802, pp. 1-3. Consultat el 03-05-2024.
- ↑ de Molina i Zaldívar, Gaspar (1793). Petició del Marqués d'Ureña a Dumenge Antonio Miranda. Consultat el 03-05-2024.
- ↑ (24 de setembre de 1808) Distribució dels premis concedits pel Rei N. S. als discípuls de les tres nobles arts, feta per la Real Acadèmia de S. Fernando. 1808, Madrit: Real Acadèmia de Sant Fernando, pp. 64-65. Consultat el https://hemerotecadigital.bne.es/hd/es/viewer?id=c6395c70-09ff-47fc-ace4-99486caa2bb0&page=108.
- ↑ Regió de Múrcia Digital. «El trencament del pantà de Ponts. La causa de la tragèdia» (en espanyol). Consultat el 23 de juny de 2011.
- ↑ «La resistència del nou assut de Ponts és encara una incògnita», La Veritat, 24 de maig de 2008. Consultat el 11 de maig de 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Embalse de Puentes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.