Los tres filósofos és un oli sobre llenç atribuït a Giorgione, pintor italià del Alta Renaixença. L'obra va ser encarregada per un noble veneciano conegut com Taddeo Contarini que s'eixercitava com a mercader i tenia interés per l'alquímia i l'ocultisme. La pintura va ser conclosa al voltant de 1509, un any abans del decés de Giorgione. Va ser una de les seues últimes obres i s'exhibix en el Museu de Història de l'Art de Viena.[1]

Els tres filòsofs

En l'obra pictòrica estan representats tres filòsofs de distintes edats: un jove, un home d'edat madura i un vell. Alguns historiadors identifiquen com a tema central de la pintura l'alegoria de les tres edats del home.[2] L'obra es creu que va ser conclosa per Sebastiano del Piombo segons l'afirmació de Marcantonio Michiel.[3][4]

Història

Descripció

En la pintura s'entreveu a l'home més jove en actitut contemplativa i en la mirada cap a la gruta, i subjectant en les seues mans una esquadra i un compàs. Els atres dos hòmens sembla que van a iniciar una conversació, el d'edat mijana té un turbant i el vell du en si un compàs i anotacions astronòmiques.[5]

Interpretacions

A través del temps alguns historiadors han realisat interpretacions de l'obra en les que s'identifica als tres personages representats en astrònoms, geómetras, matemàtics i inclús els Reis Macs. Existixen al voltant de quinze interpretacions;[6] no obstant, no s'ha pogut determinar quin d'estes hipòtesis és la correcta. La primera descripció del quadro va ser realisada en 1525 per Marcantonio Michiel, un noble venecià interessat en el història de l'art, i el qual en una visita a la residència de Taddeo Contarini va escriure lo següent:

«...la tela a l'oli dels tres filòsofs en el camp, dos empinats i un assentat que contempla els rajos solars, en eixa roca tan admirablemente realisada, va ser començada per Zorzo de Castelfranco (Giorgione) i terminada per Sebastiano Venitiano (Sebastiano del Piombo)».[7]

Una atra de les propostes del significat de l'obra és la de Hubert Janitschek, qui identifica als personages en les distintes edats del pensament, més clar al vell ho associa en la filosofia antiga, el home en edat madura en la filosofia migeval i al jove en la filosofia renaixentista.[6]

Referències

  1. ↑ V. V. A. A. (2005). Museus del Món, Kunsthistorisches, Viena, pág.188, Planeta de Agostini. ISBN 84-674-2006-5.
  2. ↑ Junta de Castella i Lleó. «Els tres filòsofs». Art Història. Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2011. Consultat el 27 de decembre de 2010.
  3. ↑ Settis (1990), pág. 26.
  4. ↑ Carlo Argan (1987), pág. 114.
  5. ↑ Settis (1990), págs. 22 i 23.
  6. ↑ 6,0 6,1 Settis (1990), pág. 20.
  7. ↑ Settis (1990), pág. 19.

Bibliografia

  • CARLO ARGAN, Giulio (1987). Renaixença i barroc: L'art italià de Miguel Ángel a Tiépolo, Edicions Akal edició, Madrit. ISBN 8476002483.
  • SETTIS, Salvatore (1990). La "Tempestat" interpretada: Giorgione, els comitentes, el tema, Madrit: Torrejón d'Ardoz. ISBN 8476005202.


Referències