Els guitarristes, costums valencians

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Quadro de Joaquim Sorolla "Els guitarristes. Costums Valencianes" Museu Sorolla. Madrit

Els guitarristes. Costums Valencianes és una obra del pintor postimpressioniste valencià Joaquín Sorolla. Data de l'any 1889 i està eixecutada a l'oli sobre llenç en unes dimensions de 34 x 49,5 cm. L'obra es troba en el Museu Sorolla de Madrit.

Descripció[editar | editar còdic]

Valéncia sempre va estar present en la pintura de Joaquín Sorolla. A lo llarc de la seua carrera li va dedicar pintures costumistes, paisages, chicotetes notes de color i els grans quadros de plaja, que li varen dur els seus majors triumfos. Sorolla sempre es va sentir valencià i, encara que es va instalar en Madrit, mai va deixar de mantindre's unit a la terra que el va vore nàixer.

El quadro titulat Guitarristes, costums valencianes (1889), és característic dels primers anys de la seua carrera artística (1885-1890) en que pinta una série de quadros de gènero. Són escenes costumistes en l'estela de Fortuny, pintures molt detallistes, d'una tècnica depurada i chicotet tamany, que representen escenes amables, freqüentment ambientades en Valéncia.

Nos trobem davant un quadro que mostra una escena costumista. Dos jóvens guitarristes assentats, estan tocant mentres tres chicones observen l'escena en atenció. L'obra es distribuïx per mig de dos grans blocs. A l'esquerra els guitarristes i el gos que descansa plàcidament, i a la dreta les chiques. Els personages es troben baix un porche en el que abunden elements vegetals, tals com a parres, murcianes i atres plantes que conviuen en els murs baixos, ricament ornamentats en les típiques rajoletes ceràmiques valencians.

Aixina que, els dos grans blocs anteriorment senyalats, es poden entendre com dos triànguls per mig dels quals es disponen les distintes figures sobre el llenç. La possible simetria entre estos, queda desequilibrada per la chicona que es troba de peu. Per a compensar este desequilibri, el pintor desplaça llaugerament el triàngul dels guitarristes cap al centre, en lo que conseguix dos coses. Per un costat equilibra els pesos de la composició, i per un atre, centra més l'atenció en els músics, principals protagonistes de l'obra.

Sobre el color, l'obra manté un contrast entre llums i ombres característics de Sorolla, si be la gama de colors no és tan vitalista com en les seues escenes de plaja.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Lorente SOROLLA, Victor; et álii. Sorolla y la otra imagen en la colección de fotografía antigua del Museo Sorolla. 2006. p. 202.
  • Pantorba, Bernardino de. La vida y la obra de Joaquín Sorolla. Estudio biográfico y crítico (1970). 1970. p. 31.
  • Pons - Sorolla, Blanca. Joaquín Sorolla. Vida y obra. 2001. pp. 101 y 106; il. 34..
  • Santa Ana, Florencio de. Catálogo de pintura del Museo Sorolla. Madrid: Ministerio de Cultura, 2009. pp. 70. Nº Cat. 226

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons