Els espanyols pintats per sí mateixos

Els espanyols pintats per sí mateixos és una recopilació de tipos o estampes costumistes del sigle Sistema d'Informació sobre Lliteratura Gris a Europa (SIGLE) espanyol,[1][2] escrites pels principals autors romàntics de la seua época, publicat en Madrit pel llibrer i editor Ignacio Boix en dos entregues, en 1843 i 1844, i reimpreso en un sol volum en 1851 dins de la Biblioteca Ilustrada de Gaspar i Roig.

Els espanyols pintats per sí mateixos

Obra coral distribuïda en 98 artículs i una breu introducció,[3] va reunir les firmes de periodistes, escritors-autors, ensagistes, crítics i intelectuals entre els que estaven Bretón dels Ferrers, Ferrer del Riu, Pedro de Madrazo, Navarro Villoslada, Fermín Cavaller, Sals i Quiroga o el duc de Rivas, ademés de reconeguts pseudónimo com el "Curiós parlante", "El Solitari" o "Abenámar" (com a artífex de la revista homònima). Observa Llorens Castell que «en Els espanyols pintats per sí mateixos culmina el gènero costumiste. Lo més que pot dir-se és que la creixent difusió de l'artícul de costums a lo llarc del periodo romàntic es fa més visible en la seua varietat en presentar-se ara en forma de llibre colectiu; pero sense que este canvi signifique culminació o superació de la seua calitat lliterària. Si comparem la majoria d'estos quadros en els que varen traçar Estébanez, Mesonero i no digam Larra, be pot vore's que són inferiors.»[4]

Llibre ilustrat

Els espanyols pintats per sí mateixos va ser ilustrat en una colecció de xilografies,[5] tècnica que evolucionaria en Espanya en els gravadors del periodo romàntic, una per cada artícul, firmades per Francisco Lameyer, Calixto Ortega, en la colaboració del pintor Leonardo Alenza. A mig camí entre l'estudi etnogràfic (reflectint els modos de vestir de l'época) i la caricatura, alguns dibuixos sugerixen l'influència de Els caprichos de Goya.[6]

Tipos representatius

Erro al crear miniatura:
El clerc de missa i gorc, en l'edició de 1843, dibuixat per Fernando Miranda i gravat per Ortega.

En la seua majoria retrats de personages madrilenys, també s'inclouen una colecció d'arquetips sevillans,[7] i un grapat d'artículs generals sobre escritors, lliterats i atres espècimen del món lliterari.[lower-alpha 1][8] Encara que menys numerosos que els masculins, destaquen els tipos dedicats a la dòna.[9]

Entre els personages més citats o curiosos poden mencionar-se El hortera (obra d'Antonio Flores); El Cesante; L'Ama de Claus (per Hartzenbusch); El seise de la Catedral de Sevilla (per Juan José Bo); o els retrats d'oficis que Bretón dels Ferrers va dedicar a La Castañera o La Lavandera.[10]

Vore també

Notes

  1. ↑ "L'escritor públic", firmat per José María d'Andueza; "El poeta" per José Zorrilla; "El escribiente memorialista" per Antonio García Gutiérrez; "El escribano" per Bonifacio Gómez; i "L'aprenent de lliterat" per Luis Loma i Corradi.

Referències

  1. ↑ Varis autors. Ignacio Boix (ed.). Els Espanyols Pintats per Sí Mateixos, digital de la Biblioteca de l'Universitat de Califòrnia edició, Madrit. Consultat el 4 de setembre de 2016.
  2. ↑ Varis autors. Ignacio Boix (ed.). Els Espanyols Pintats per Sí Mateixos, (Biblioteca Digital Mundial, a partir de l'original de la Biblioteca Nacional d'Espanya) edició, Madrit. Consultat el 4 de setembre de 2016.
  3. ↑ Ucelay dona Calç, Margarita (1951). Els espanyols pintats per sí mateixos (1843- 1844) Estudi d'un gènero costumiste, Mèxic: El Colege de Mèxic.
  4. ↑ Llorens Castell, 1979; pàgina 342 (cita en l'estudi de Just Fernández).
  5. ↑ Boç , Valeriano(1980).«Els espanyols pintats per sí mateixos i l'ilustració romàntica. Quatre notes».Bolletí del Museu Camón Aznar.Saragossa:: 58-81.
  6. ↑ Lafuente Ferrari, Enrique (1987). Breu història de la pintura espanyola, vol. II, Madrit: AKAL, pp. 446 i ss.. ISBN 9788476001820. Consultat el 4 de setembre de 2016.
  7. ↑ Romero Ferrer, Alberto (1998). «Lo andalús en els espanyols pintats per sí mateixos», Universitat de Sevilla (ed.). Costumbrisme andalús, pp. 27. ISBN 9788447203864. Consultat el 9 d'agost de 2016.
  8. ↑ Álvarez Barrientos, Joaquín. «Costumbrisme i ambient lliterari en "Els Espanyols Pintats per Sí Mateixos». CSIC - Madrit. Archivat des de l'original, el 16 de setembre de 2016. Consultat el 4 de setembre de 2016.
  9. ↑ Jiménez Morals , María Isabel(1996).«Els espanyols pintats per sí mateixos (1843-1844): una mirada masculina a l'univers femení».Actes de l'I Congrés Internacional d'Hispanista.UNED.Melilla:: 285-300.
  10. ↑ Varis autors (1843). Gaspar i Roig (ed.). Els espanyols pintats per sí mateixos, 1851 edició, Madrit: Biblioteca Gaspar i Roig. ISBN 9781271149728. Consultat el 4 de setembre de 2016.