Electrodo d'òxit de metal mixt

Archiu:Caps block 0 anode.jpg

Fotografia d'un electrodo d'òxit metàlic mixt utilisat com a ànodo (contraelectrodo) per a processos de galvanoplàstia.

Els electrodos d'òxit metàlic mixt (MMO), també coneguts com a ànodos estables dimensionalment (DSA), són dispositius en alta conductivitat i resistència a la corrosió usats com a ànodos en l'electrólisis. Es fabriquen recobrint un substrat, com una placa de titani pur o una malla expandida, en varis tipos d'òxits metàlics. Un òxit sol ser RuO₂, IrO₂, or PtO₂ que són conductors de l'electricitat i catalizan la reacció, com en el procés de producció de clor gaseós. L'atre òxit metàlic és típicament diòxit de titani que no conduïx ni cataliza la reacció, pero és més barat i evita la corrosió de l'interior.

La càrrega o cantitat de metals preciosos en el substrat (és dir, que no siga el titani) pot ser de l'orde d'al voltant de 10 a 12 grams per metro quadrat.

Les aplicacions inclouen l'us com a ànodos en celes electrolítiques per a produir clor lliure d'aigua salada en piscines, en electrodeposición de metals, en la fabricació de plaques de circuits impresos, electro-galvanizado de zinc en acer o com a ànodos per a protecció catódica d'estructures enterrades o sumergides.

Història

Henri Bernard Beer va registrar el seu palés sobre electrodos d'òxit de metal mixt en 1965. La palesa cridada "Beer 65", també coneguda com "Beer I", mantenia un percentage d'òxit de ruteni sobre titani soluble d'aproximadament un 50% (en percentage molar RuO₂: TiO₂ 50:50). En la seua segona palesa, Beer II, va reduir el contingut d'òxit de ruteni per baix del 50%.

En l'actualitat els processos de fabricació dels electrodos seguixen els seus mateixos principis, buscant millorar els costs de producció i la duració, evitant la seua deterioració.