Electrodiálisis inversa
La electrodiálisis inversa és la energia blava obtinguda de la diferència en la concentració de sal entre el aigua de mar i el aigua de riu.[1] Un método per a utilisar l'energia produïda per este procés per mig d'un motor de combustió va ser inventat pel professor Sidney Loeb en 1977.[2]
En la electrodiálisis inversa solucions d'aigua salada i aigua dolça es poden passar a través d'un seguidor de membranes d'intercanvi de cationes i aniones alternatius. La diferència potencial química entre l'aigua salada i l'aigua dolça genera un voltage sobre cada membrana i el potencial total del sistema és la suma de les diferències potencials de totes les membranes. És important recordar que el procés funciona per la diferència en la concentració de ions en lloc d'en un camp elèctric, lo que té implicacions pel tipo de membrana que es necessita.[3]
Un mòdul en una capacitat de 250 kW té el tamany d'un contenidor de transport.
En els Països Baixos, per eixemple, més de 3.300 m³ d'aigua dolça apleguen a la mar cada segon. La membrana dividix les diferències de pressió, lo que resulta en una columna d'aigua d'aproximadament 135 metros. El potencial d'energia és puix:
i = mgΔh = 3,3·10⁶ kg/s · 10 m/s² · 135 metros aprox. = 4,5·10⁹ Joules per segon, Potencia = 4,5 gigavatios.
Desenroll
[editar | editar còdic]En 2006 es va construir una planta de 50kW en un lloc de proves coster en Harlingen, Països Baixos, per a previndre la bioincrustación en els nodos, càtodos i membranes i incrementar el rendiment de les membranes.[4][5][6] El 2007 el Directorado per a les Obres Públiques i Administració de l'Aigua, Redstack, i la ENECO varen firmar una declaració d'intencions per al desenroll d'una planta pilot en el dic d'Afsluitdijk en els Països Baixos.[7]La planta va ser posada en servici el 26 de novembre de 2014 i produïx 50 kW d'electricitat per a mostrar la viabilitat tècnica en condicions reals utilisant aigua dolça del IJsselmeer i aigua salada del mar de Wadden. Teòricament, en 1 m³/s d'aigua de riu i una cantitat igual d'aigua de mar, es pot produir aproximadament 1 MW d'electricitat renovable en esta ubicació ampliant l'escala de la planta.[8]S'espera que despuix d'esta fase l'instalació puga ampliar-se fins a una capacitat final de 200 MW.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1980 - energy by reverse electrodialysis
- ↑ Loeb, Sidney, "Method and apparatus for generating power utilizing reverse electrodialysis". [1]
- ↑ See note 2
- ↑ «Blue energy».
- ↑ «electrodialysis stacks by a validated model».
- ↑ «Fregira wereldprimeur met stroomproductie uit zoet-zout water».
- ↑ Electricity from fresh and salt water
- ↑ «Dutch King opens world's first RED power plant driven on fresh-salt water mixing». Dutch Water Sector. [Consulta: 4 abril 2016].
- Este artícul conté una traducció derivada de «Electrodiálisis inversa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.