Electroacústica

La electroacústica és la part de l'acústica que s'ocupa de l'estudi, anàlisis, disseny de dispositius que convertixen energia elèctrica en acústica i viceversa, aixina com dels seus components associats. Entre estos es troben els micròfons, accelerómetros, altaveus, excitadores de compressió, audífons, calibradores acústics i vibradors.

Els micròfons i altaveus són els seus màxims representants. Estos són denominats genèricament transductorés: dispositius que transformen sò en electricitat i vice-versa. Esta conversió d'ents de naturalea completament distinta, es realisa acodint a principis electromecànics i electromagnètics que es discutiran quan s'estiguen analisant els micròfons i posteriorment els altaveus.

Els elements de processament d'àudio són dispositius que alteren o modifiquen d'alguna forma característiques del sò, quan este està representat per una variable elèctrica. Les característiques que modifiquen són d'índole variada com: amplitut, ranc dinàmic, resposta en freqüència, resposta en el temps, timbre, etc. El processament es porta a terme de manera electrònica, utilisant la tecnologia de semiconductorés i la tecnologia digital.

Dispositius

Els micròfons i altaveus són els seus màxims representants. Estos són denominats genèricament transductores electroacústicos: dispositius que transformen electricitat en sò i viceversa. Esta conversió d'energies de naturalea completament distinta, es realisa acodint a principis físics tals com l'electromagnetisme i la mecànica.

Els elements de processat d'àudio són dispositius que alteren o modifiquen d'alguna manera les característiques del sò, quan este està representat per una variable elèctrica. Les característiques a modificar són d'índole variada com: amplitut, ranc dinàmic, resposta en freqüència, resposta en el temps, timbre, etc. El processat es porta a terme de manera electrònica, utilisant entre unes atres la tecnologia de semiconductorés i la tecnologia digital en general.

Història

La música electroacústica té el seu orige en la fusió de les dos tendències de la música tecnològica de tradició clàssica, en els anys cinquanta: la música electrònica (en sons generats electrònicament) i la música concreta (generada a partir de la manipulació de sons concrets gravats en cinta magnètica).

Varis centres d'investigació, universitats i estudis privats al voltant del món han segut decisius per al desenroll d'esta música, ya que en ells s'ha experimentat en noves tecnologies i fet música a partir d'elles.

Vore també

Este artícul conté una traducció derivada de «Electroacústica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.