Anar al contingut

Electró intern

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En física i química, els electrons interns són els electrons que estan molt fortament lligats al núcleu atòmic i no contribuïxen als enllaços químics. Segons el context, l'expressió pot igualment designar els electrons que ocupen els orbitales atòmics més baixos d'un àtom.

En oposició, els electrons de valència són els electrons que contribuïxen als enllaços químics. Els electrons interns tendixen a apantallar l'efecte del núcleu i aixina els electrons de valència estan lligats més débilment al seu àtom.[1]

En metals, al sistema compost del núcleu i els electrons interns se li coneix com ion i els electrons lliures són cridats electrons de conducció.

Relació en la taula periòdica

[editar | editar còdic]

Per a un element situat en una de les tres primeres llínees de la taula periòdica dels elements, es considera generalment que els electrons interns són els que formen la configuració electrònica del gas noble que ho precedix.[2] Aixina per a l'àtom d'alumini (13 electrons), la configuració electrònica és la següent :

Al(Z=13)1s22s22p63s23p1

Els dèu primers electrons formen la configuració electrònica del néon. Podem reescriure la configuració electrònica de l'alumini de la següent manera

Al(Z=13)[Ne]3s23p1

Es pot considerar que els dèu primers electrons són els electrons interns. Els tres electrons són llavors els electrons de valència 3s23p1.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Química i (en és), EUNED. ISBN 978-9968-31-626-2.
  2. Correja, Hugo Eduardo De Jesús Solís (2014-10-21). Nomenclatura Química (en és), Grup Editorial Pàtria. ISBN 978-607-438-928-9.


Referències

[editar | editar còdic]