Anar al contingut

El saber, junt en l'eloqüència, trauen a Atahualpa del sepulcro

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El saber, junt en l'eloqüència, trauen a Atahualpa del sepulcro és una pintura a l'oli d'autoria anònima creada en 1865 en Equador. És part de la colecció pictòrica del Museu Pumapungo.[1]

Descripció

Erro al crear miniatura:
Detall d'Atahualpa en l'obra.

L'obra està directament inspirada del gravat homònim creat en 1814 pel francés François Gérard per a un frontispici del Atles geographique et physique du Nouveau Continent d'Alexander von Humboldt, publicat eixe mateix any.[1]

L'autoria profundisa en el sincretisme original de Gérard,[1] que mescla els elements prehispànics del antic Mèxic i antic Perú, pero renega del racialisme de von Humboldt, canviant el context d'un Atahualpa derrotat i uns deus romans victoriosos (Minerva i Mercurio) en representació de la superioritat occidental contra els natius americans;[1] a un de cooperació, Atahualpa eixint de la tomba en forma simbòlica dels natius i mestizos lliberant-se del jou espanyol per a ser vist com a iguals per les atres nacions europees ilustrades, representades en Minerva (saber) i Mercurio (comerç).

La relació entre Atahualpa i Minerva i Mercurio impacta en l'identitat i el nacionalisme equatorià, descrivint-se de la següent manera:

(...) en Atenea s'acarona el desig de recuperar l'esplendor de les arts i artesania colonials, havent segut l'indústria textil la més destacada en el cas concret de l'Audiència de Quito, i per últim [Hermes], que el saber [i educació] lliberaria als equatorians de la misèria en la que estaven sumits.

L'autor anònim possiblement va fer el dibuix per al govern del president equatorià Gabriel García Moreno, que es caracterisava pel seu fort nacionalisme de la seua administració. L'obra esta dibuixat de 73x82cm lo que permet incloure a una sacerdot asteca junt a un chiquet que semblen indiferents a lo que fan els tres personages principals, ademés del volcà Chimborazo, a la seua dreta s'inclou al volcà Carihuairazo[2] o Cotopaxi,[3] les piràmides asteques originals són reduïdes a la que es troba parat Atahualpa, en el seu lloc es posa al fondo un castell europeu.

L'obra va estar baix la protecció del Museu Nacional de l'Equador en Quito, després va passar al Museu Pumapungo en Conca.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Forjant la nació peruana» (en és). Fondo editorial BCP. Consultat el 15 de novembre de 2023.
  2. ↑ «EL FRONTISPICIO DE FRANCOIS GERARD PARA LA OB RA DE VIAJE DE HUMBOLDT I BONPLAND» (en és). Consultat el 16 de novembre de 2023.
  3. ↑ «CHIMBORAZO SUMMER SCHOOL 2020» (en és). Department of Anthropology, History and Humanities. Consultat el 16 de novembre de 2023.


Referències