El llibre dels números que apareixen en les sagrades escritures

L'obra Liber numerorum qui in sanctis Scripturis occurrunt (en espanyol, El llibre dels números que apareixen en les sagrades escritures), segons la llista de Braulio de Saragossa, és un tractat sobre la simbologia dels números dins de les Sagrades Escritures, atribuït a Isidoro de Sevilla.

Publicació i autoria

F. Arévalo va publicar l'obra en 1802. L'autoria d'este tractat seguix sent incerta: existixen diferents posicions entre els especialistes. La seua autenticitat, com a obra isidoriana, és defesa per C. Leonardi, O. García de la Font, J. Madoz i J. Fontaine, qui destaca les relacions existents entre este tractat i les Etymologiae, i Domínguez del Val. No obstant, McNally, Díaz i Díaz i Bischoff posen en dubte l'atribució. En particular, Díaz i Díaz senyala que cap dels testics de l'obra presenta el nom de l'autor, solament un d'ells és d'orige hispà i la descripció de l'obra realisada per Braulione no es correspon en absolut en el íncipit de l'Edició Arévalo. Per això també es pot pensar, en J. C. Martín Iglésies, que l'obra original citada per Braulione s'ha perdut.

Contingut i datació

En l'edició d'Arévalo, l'autor comença afirmant que no és inútil conéixer el significat dels números, ya que contenen moltes ensenyances i advertències espirituals. Primer, s'oferix una definició de número i després es resalten les diferències entre número par i impars. Es descriuen els números de l'1 al 16, després del 18 al 20, i els números 24, 30, 40, 46, 50, i 60. En l'estudi de cada número s'exponen les seues principals característiques, davant tot des d'un punt de vista estrictament matemàtic i després també simbòlic i espiritual, indicant el seu us relatiu en els dos Testament. A pesar de la claritat de l'estil, el tractat a sovint es caracterisa per la monotonia i la mecanicitat.

Segons J. de Aldama, l'obra podria datar-se entre els anys 612 d. C. i 615 d. C., hipòtesis basada únicament en l'obra de Braulio de Saragossa Renotatio librorum divi Isidori, segons un criteri que hui ya no s'accepta com a unívoc. J. Fontaine, en canvi, afirma que Isidoro va escriure el tractat a petició de Braulio, traslladant la seua finalisació al 632 d. C.

Vore també

• Isidoro de Sevilla
• Simbolisme dels números

Bibliografia

Edicions

• Braulio de Saragossa, La Renotatio librorum domini Isidori. Introducció, edició crítica i traducció, ed. J. C. Martín Iglésies, Sant Millán de la Cogolla, 2004.
• Divi Isidori Hispalensis episcopi opera omnia, ed. J. Grial, Madrit, 1599.
• Isidorus Hispalensis, Li livre dones noms. Liber numerorum, ed. J. Y. Guillaumin, París, 2005.
• S. Isidori Hispalensis Episcopi Hispaniarum doctoris opera omnia, ed. F. Arévalo, tom V, Roma, 1802, págs. 220-248.

Estudis

• McNally, R. E., Isidoriana, «Theological Studies», 20 (1959), págs. 432-442.
• Martín Iglésies, J. C., Escritors Visigóticos: Regles Monásticas, Madrit, 2011, p. 7.
• La transmissió dels texts llatins en l'Edat Mija, volum II, editat per P. Chiesa i L. Castaldi, Florencia, 2005, pp. 407-411.
• Trisoglio, F., Introducció a Isidoro de Sevilla, Brescia, 2009, cap. XII, pág. 92.
• De Aldama, J. A., Indicacions sobre la cronologia de les obres de Sant Isidoro, en Miscellanea Isidoriana: homenage a S. Isidoro de Sevilla en el XIII centenari de la seua mort 636 - 4 d'abril – 1936, pp. 57-89.