Anar al contingut

El crisantem i l'espasa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El crisantem i l'espasa: els patrons de la cultura japonesa és un estudi sobre Japó de l'antropòloga nortamericana Ruth Benedict. Va ser escrit en resposta a l'invitació de l'Oficina d'Informació de Guerra d'Estats Units, en la finalitat de comprendre i predir el comportament dels redactors en la Segona Guerra Mundial en referència a una série de contradiccions en la seua cultura tradicional. El llibre va ser influent en la conformació de les idees nortamericanes sobre la cultura japonesa durant l'ocupació de Japó, i va popularisar la distinció entre les cultures de la culpa i les cultures de la vergonya.[1]

Influència

Encara que ha rebut dures crítiques, el llibre ha continuat sent influent. Dos antropòlecs varen reconéixer en 1992 que "en cert modo, tots nosatres hem estat escrivint notes a peu de pàgina [del Crisantem] des de que va aparéixer en 1946".[2]

Els redactors, va escriure Benedict, són:

    "agressius i no agressius, tant militaristes com a estètics, insolents i educats, rígits i adaptables, sumisos i resentits de ser espentats, lleals i traicioneros, valents i tímits, conservadors i hospitalaris en les noves formes ..."[3]

El llibre també va afectar les concepcions japoneses de sí mateixos.[4] El llibre va ser traduït al japonés en 1948 i es va convertir en un èxit de vendes en la República Popular de China quan les relacions en Japó es varen deteriorar.[5]

Circumstàncies de l'investigació

Vore també: Imperi del Japó

Este llibre que va resultar de l'investigació de temps de guerra de Benedict, com a molts atres estudis de guerra de la OWI de Japó i Alemània,[6] és una investigació de "cultura a distància", l'estudi d'una cultura per mig de la seua lliteratura, retallades de periòdics, películes i gravacions, aixina com extenses entrevistes en alemans nortamericans o redactors nortamericans. Les tècniques varen ser necessàries per l'incapacitat dels antropòlecs per a visitar l'Alemània nazi o Japó en temps de guerra. Un etnógrafo més tart va senyalar, no obstant, que encara que la "cultura a distància" tenia el "oreig d'una bona moda acadèmica, el mètoto no era tan diferent de lo que qualsevol bon historiador fa: fer l'ús més creatiu possible de documents escrits."[7]

Els antropòlecs estaven tractant de comprendre els patrons culturals que podrien estar impulsant l'agressió de les nacions antany amigues, i esperaven trobar possibles debilitats o mijos de persuasió que s'havien perdut.

Els nortamericans es varen sentir incapaços de comprendre els assunts de la cultura japonesa. Per eixemple, els nortamericans consideraven prou natural que els presoners de guerra nortamericanes desijaren que les seues famílies saberen que estaven vius i que callarien quan se'ls demanara informació sobre moviments de tropes, etc. No obstant, els presoners de guerra redactors aparentment varen donar l'informació lliurement i no varen tractar de contactar en les seues famílies.

Referències

  1. ↑ Ezra F. Vogel, Foreword, The Chrysanthemum and the Sword (Boston: Houghton Mifflin 1989)
  2. ↑ Plath, David W., and Robert J. Smith, "How 'American' Llaure Studies of Modern Japan Done in the United States", in Harumi Befu and Joseph Kreiner, eds., Otherness of Japan: Historical and Cultural Influences on Japanese Studies in Tingues Countries, Munchen: The German Institute of Japanese Studies, as quoted in Ryang, Sonia, "Chrysanthemum's Strange Life: Ruth Benedict in Postwar Japan", accessed January 13, 2007.
  3. ↑ Ruth Benedict, The Chrysanthemum and the Sword, page 2, 1946.
  4. ↑ Kent, Pauline, "Japanese Perceptions of the Chrysanthemum and the Sword," Dialectical Anthropology 24.2 (1999): 181..
  5. ↑ Fujino, Akira, Tribune News Service, 'Book on Japanese culture proves a bestseller in China", The Advocate of Stamford, Connecticut, January 8, 2006.
  6. ↑ Robert Harry Lowie, The German People: A Social Portrait to 1914 (New York: Farrar & Rinehart, 1945); John F. Embree, The Japanese Nation: A Social Survey (New York: Farrar & Rinehart, 1945.
  7. ↑ Vogel, Foreword.