El Terrat
El Terrat és un edifici moderniste situat en la ciutat de Sada, província de La Corunya.
Història
Proyecte era del arquitecte Antonio De Taula, va ser alçat originalment en La Corunya, a on es va obrir al públic l'1 de juliol de 1922[1] en els Jardins de Méndez Núñez, en substitució dels antics quioscs de begudes i llepolies del port. La construcció va sorgir en la zona llavors coneguda per La Farcidura, terrenys guanyats a la mar en ampliar-se el moll, a on estava començant a conformar-se una zona d'oci i passejada (en 1912 s'havia inaugurat el Kiosko Alfonso[2]).
L'estructura original, una planta baixa d'uns 20 metros de frontera, es va allargar fins als trenta en posteriors reformes, contemplant-se el techado del terrat superior i l'instalació de dos escales exteriors per al seu accés en les fronteres laterals.
En 1920 es va traslladar al seu actual emplaçament en la passejada marítima de Sada, instalant-se sobre un semisótano elevat un metro de la rasante, planejat com a almagasén, i afegint-li en la frontera posterior un cos d'obra per a instalar les cuines i servicis. Esta frontera posterior quedava mirant a la riga i elevada uns metros sobre el nivell de la plaja. Posteriorment es va efectuar una farcidura que va eliminar esta diferència d'altures, donant actualment a la passejada marítima. També es varen eliminar les escales exteriors, substituint-se per atres interiors en la zona central de l'edifici.
Va ser incoat un expedient per a declarar al terrat Monument Històric Artístic nacional per decret publicat en el BOE en data de 4 d'abril de 1975. No obstant, l'expedient no culminaria: "El 14 de juny de 1975 el director de la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando va qüestionar l'entitat de l'immoble i va recomanar la seua declaració, en el seu cas, en la categoria de monument local o provincial. Tant l'Ajuntament de Sada com la Diputació Provincial de La Corunya es varen opondre a tal declaració, principalment per l'elevat cost econòmic de la seua restauració, que es considerava poc viable per la naturalea del material de construcció i el seu estat de ruïna".[3] En 2018 es procediria novament a incoar expedient per a la declaració com be d'interés cultural, en la categoria de monument.[4]
Característiques
El Terrat és un edifici moderniste, segons les corrents imperants en l'época, construït principalment en fusta, ferro forjat i vidre. Alçat en la seua ubicació definitiva en tres plantes, és simètric respecte al seu eix perpendicular a la frontera. Està inscrita dins de l'estil floral o vegetal, caracterisat per la profusió d'elements ornamentals d'orige orgànic.[5] Consta d'un semisótano en obra, de major tamany que l'edifici en sí, al objeto de dotar-ho de dos terrats exteriors, afegitó en traslladar-se al seu actual solar, utilisat com a almagasén i rebost; una planta baixa que dona 3,50 m d'altura lliure, a on s'ubiquen les cuines, el restaurant i la cafeteria i una planta superior abovedada de 4 metros d'altura, totalment acristalada i diàfana, utilisada actualment com a sala de jazz.
S'alça sobre pilars de fusta, que servixen al mateix temps com sustente de l'edifici i com a lloc d'encaix dels distints mòduls que ho componen. Estos mòduls constituïxen la part més característica, en ser una série de finestrals en distintes mides en fusta i vidre policromat que rodegen per complet la planta alta i la major part de la baixa, conferint-li un aspecte de hivernàcul que al mateix temps aïlla i comunica l'exterior, dotant als salons d'una llum inconfundible i serena. S'arremata l'edifici en una série de cerchas forjades, de clara inspiració art déco, en forma de cicloide. Estes estructures sustenten la techumbre, en temps de lona embreada i substituïda en el moment del trasllat per làmines de zinc. Atres modificacions realisades en el trasllat, ademés de les citades, varen ser l'instalació d'un balcó central en el pis superior, l'eliminació dels elements d'arremate dels ràfols i l'instalació d'unes columnes de ferro centrals en la planta baixa, per a ajudar a soportar el pes de la planta superior durant l'época en que va ser utilisada com a sala de ball.
El Terrat ha aplegat a constituir l'image més representativa de Sada,[6] ciutat en la que l'estil moderniste va estar representat per multitut d'edificis, la major part actualment demolits en carir de protecció, caiguts baix l'especulació urbanística sofrida per la majoria de les ciutats costeres.
Referències
- ↑ «El Terrat, un sigle de història de la Corunya» (en es). La Veu de Galícia (2022-02-07). Consultat el 2024-09-03.
- ↑ «El Kiosco Alfonso, únic i mut testic de la «belle époque» corunyesa» (en es). La Veu de Galícia (2019-01-12). Consultat el 2024-09-03.
- ↑ «Resolució de 20 de febrer de 2018, de la Direcció general de Patrimoni Cultural, de la Conselleria de Cultura, Educació i Ordenació Universitària, per la que s'incoa l'expedient per a declarar be d'interés cultural, en la categoria de monument, el Terrat de Sada (la Corunya), BOE 18 de maig de 2018.».
- ↑ «BOE 18 de maig de 2018. En este document pot consultar-se l'evolució de les propostes de protecció jurídica aixina com les característiques de tot tipo del Terrat que justifiquen la declaració proposta.».
- ↑ SORALUCE BLOND (1999). Guia dona Arquitectura Galega (en gallec), Editorial Galàxia, pp. 142 a 145. ISBN 84-8288-186-8.
- ↑ «Web de l'Ajuntament de Sada». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 3 de maig de 2009.
- Este artícul conté una traducció derivada de «La Terraza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.