Anar al contingut

Egeria (planta)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Egeria (planta)

Egeria és un gènero de plantes aquàtiques oriundes de Brasil. Les seues espècies són plantes d'aquari molt populars, ya que són molt fàcils de mantindre. També es destaquen per produir grans cantitats d'oxigen i absorbir moltes sales minerals.

Descripció

Són plantes perennes, glabres, sumergides en aigües dolces; brots erectes, en raïls en els nucs inferiors, ramificats o no; plantes dioicas. Fulls simples, verticiladas, lineares, 10–40 mm de llarc i 1.5–4.5 mm d'ample, serrades, en un nervi sense acúleos en el envés; sèssils. Inflorescència solitàries i axilars; espata estaminada sésil, infundibuliforme a àmpliament tubular, en 2–4 flors, espata pistilada cilíndrica, partida en un costat fins a la mitat, en 1 flor; flors actinomorfes, proyectant-se cap a la superfície de l'aigua per mig de la base del hipanto prim i allargat; sépals 3, herbáceos, verts; pétals 3, 2–3 voltes el llarc dels sépals, membranáceos, blancs; flors estaminadas en 9 estams lliures i en un canal nectarífero chicotet, central i 3-lobado; flors pistiladas en 3 estaminodis, carpels 3, ovari unilocular, placentació parietal. Frut cilíndric; llavors numeroses, fusiformes, rostradas, testa mucilaginosa.[1]

Distribució

Àrea de distribució natural: Planta tropical originària del Sur de Brasil, Nort d'Argentina i Uruguai. Yarrow et al (2009) menciona que la seua àrea de distribució natural comença principalment en Brasil, a lo llarc de la regió costera fins al sur d'Argentina i Perú en el ranc neotropical (Talavera i Gallego, 2010). [2]

Àrea de distribució mundial: Egeria densa ha segut introduïda en països dels cinc continents en excepció de l'Antàrtida. Invasora en moltes regions templades i subtropicals del món, incloent Àfrica, Àsia, Europa, Norteamérica, Centroamérica i Carib, Sudamèrica i Oceania.[2]

Referències

  1. ↑ Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Trop
  2. ↑ 2,0 2,1 CATÁLOGO ESPAÑOL DE ESPECIES EXÓTICAS INVASORAS Egeria densa Planch. Memòria Tècnica Justificativa. Ministeri per a la transició ecològica i repte demogràfic.

Bibliografia

  1. Davidse, G., M. Sousa Sánchez & A.O. Chater. 1994. Alismataceae a Cyperaceae. 6: i–xvi, 1–543. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  2. Flora of North America Editorial Committee, i. 2000. Magnoliophyta: Alismatidae, Arecidae, Commelinidae (in part), and Zingiberidae. Fl. N. Amer. 22: i–xxiii, 1–352.
  3. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
  4. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
  5. Novelo R., A. & A. L. H. 1994. 236. Hydrocharitaceae. 6: 10–12. In G. Davidse, M. Sousa Sánchez & A.O. Chater (eds.) Fl. Mesoamer.. Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, Mèxic, D. F.
  6. Stevens, W. D., C. Ulloa Ulloa, A. Pool & O. M. Montiel. 2001. Flora de Nicaragua. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 85: i–xlii,.
  7. Flora of China Editorial Committee. 2010. Flora of China (Acoraceae through Cyperaceae). 23: 1–515. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.