Efimerófito

Efimerófito és aquella espècie vegetal que transcorre l'época desfavorable per al creiximent de modo subterràneu, baix la forma de llavor. El terme prové del grec ephemeros, que viu un dia i phyto, planta.

És un tipo de vegetació que s'ha adaptat una forma vital breu i a un cicle de creiximent curt. Es reproduïxen i fructifiquen en poc temps. Tenen en comú chicotet tamany, alta densitat, cicles de vida curts i generacions múltiples, quan les condicions són les adequades. Les plantes, en el seu procés d'adaptació o convergència al clima i ambients diversos, desenrollen una série de caràcters externs, morfològics i estructurals. Estos caràcters externs predominants formen categories que són essencials per al coneiximent de les formacions i comunitats vegetals de la terra, són els cridats biotipos.

Poden ser confoses en geòfits, pero estes són sempre plantes perennes que passen l'estació desfavorable en forma de bulbo. La característica identificativa més clara de les efimerófitas és que presenten un temps de desenroll curt i un atre de vida latent en la que la planta passa l'época desfavorable en forma de llavors durmientes retirades en el sol. Açò es deu a l'evolució paralela, ya que les espècies de vida efimerófita no tenen perque estar emparentades. La seua presència es deu generalment al clima i a atres condicions, com la falta d'aigua, els incendis o una estació favorable per al creiximent talla i esporàdica. El règim torrencial i les condicions climàtiques, poden variar molt. A pesar de tot, estes plantes troben el modo d'obtindre aigua, protegir-se de la calor o el fret i fructificar, posseïxen llavors les quals yacer inactives fins que l'aigua de pluja o dels torrents les desperta. Obtenen l'aigua vital per a la seua existència en un periodo curt de temps. Solen ser plantes herbáceas anuals i les flors (si existixen) solen ser menudes.