Eficiència hídrica
La conservació de l'aigua o eficiència hídrica fa referència a la reducció de l'us de l'aigua.
Els objectius de l'eficiència hídrica inclouen:
- Sostenibilitat. Per a assegurar la disponibilitat per a futura generacions, el reintegre d'aigua des de l'ecosistema no deuria excedir la seua taxa de tongada natural.
- Conservació de l'energia. El bombeig d'aigua, el repartiment i el tractament consumixen una considerable cantitat d'energia.[1]
- Conservació del hàbitat. Minimisar l'us d'aigua per a les necessitats de la humanitat i priorisar els usos per a preservar hàbitats en gran presència d'aigua per a la vida animal i el fluix migratori, aixina com la reducció de la necessitat de construcció de nous assuts i atres infraestructures.
En casa
[editar | editar còdic]La tecnologia d'aforro d'aigua en casa inclou:
- Duches de baix fluix. Reduïxen també el consum d'energia, pel menor us d'aigua calenta.
- Vàters de baix fluix , de compostage i banys secs. Poden tindre un gran impacte en el món desenrollat per la gran cantitat d'aigua que utilisen les cisternes actuals.
- Oxigenadores. Trenquen el fluix d'aigua incloent menudes gotes per a mantindre l'eficàcia de la humitat utilisant menys aigua. Ademés, reduïxen les salpicaduras mentres es llaven els plats.
- Reutilizadores d'aigua. Lo que inclou la gestió d'aigües grises, duent aigües del lavabo i banyera cap a un depòsit en el jardí i el reciclage d'aigües per mig de plantes de tractament a chicoteta escala.
- Recollida de l'aigua que cau sobre la teulada de la vivenda.
- Neteja en sec de l'automòvil.
Agricultura
[editar | editar còdic]
Per al regadiu, l'eficiència hídrica significa minimisar les pèrdues per l'evaporament o escorrentía. Es pot utilisar un tanc evaporimétrico per a determinar quanta aigua es necessita per a regar una terra. El regadiu a manta, el tipo més comú i tradicional sol ser molt poc eficient ya que unes parts del terreny s'inunden i unes atres queden seques. El regadiu per pivot, utilisant un pivot central o aspersorés laterals, aporta una distribució molt més controlada i homogénea, encara que en ocasions d'extrema sequetat, es pert una part de l'aigua per evaporament. El rec per goteig és la forma més cara i menys utilisada, pero oferix els millors resultats sobre el repartiment i l'arribada a la raïl de les planzas en unes pèrdues mínimes.
Ya que el canvi de sistema de regadiu pot ser alguna cosa costós, els esforços en conservació se solen concentrar en maximizar l'eficiència dels sistemes existents. Açò inclou llaurar els sols compactes, crear regates per a previndre la escorrentía i utilisar mescles de terra i sensors de pluja per a optimisar els horaris de irrigación.[2]
Alguns paràmetros que medixen l'eficiència del rec són:
Uniformitat de distribució
[editar | editar còdic]La Uniformitat de distribució (DU) reflectix l'uniformitat en que l'aigua és distribuïda en una parcela. Es definix com:[3]
- ___MATH_0___
a on:
- ___MATH_1___ és la làmina mija infiltrada (mm) en la quarta part de l'àrea que rep menys aigua i
- ___MATH_2___ és la làmina mija infiltrada en tota la parcela.
Coeficient d'uniformitat
[editar | editar còdic]El Coeficient d'uniformitat (%) (CU) es calcula com:
- ___MATH_3___
a on:
- ___MATH_4___ és la làmina infiltrada en cada punt (mm),
- ___MATH_5___ és la làmina mija infiltrada en tota la parcela (mm) i
- ___MATH_6___ és el número de punts de mida.
Eficiència d'aplicació
[editar | editar còdic]La Eficiència d'aplicació (ea) és un concepte àmpliament utilisat i que es definix com la relació entre la làmina d'aigua que queda almagasenada en el sol, en elespacio radicular, i que, per lo tant està disponible per al cultiu, i la làmina total aplicada en el rec.
Alguns autors definixen l'eficiència en base en la situació del quarto menys regat de la parcela, segons la relació:
- ___MATH_7___
a on:
- ___MATH_8___ és l'eficiència d'aplicació (%),
- ___MATH_9___ és la cantitat mija afegida a la reserva d'aigua del sol en la zona radicular (mm) en el quarto menor de la parcela
- ___MATH_10___ és la dosis bruta (mm) aplicada.
Alguns autors conclouen que l'uniformitat de distribució (du) funciona com l'indicador que caracterisa al sistema, mentres que l'eficiència d'aplicació (ea) caracterisa la gestió del mateix en dependència de les llimitacions impostes pel sistema.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore eixemple de la Califòrnia Energy Commission, Califòrnia's Water-Energy saiju simonover 15% of total electricity consumption is devoted to water management. [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ US EPA, "Clean Water Through Conservation", Practices for Agricultural Users
- ↑ García Petillo, M. ¿Per qué no regar per gravetat? Potencial del Rec Extensiu en Cultius i Pastures. ORD Seminari Internacional. Paysandú, Uruguay. Agost, 2010 (pag. 67) [2]
- Archivat el 5 de març de 2014 archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Eficiencia hídrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.