Efecte enza
En màrqueting, el efecte enza[1] (o efecte de domini asimètric) és el fenomen pel qual els consumidors tendiran a tindre un canvi específic en preferència entre dos opcions quan també es presenta una tercera opció que és asimétricamente dominant.[2] Una opció és asimetricamente dominant quan és inferior en tots els aspectes a una atra opció; pero, en comparació a l'atra opció, és inferior en alguns aspectes i superior en uns atres. En atres paraules, en térmens d'atributs concrets que determinen preferència, està completament dominat per (per eixemple, inferior a) una opció i només parcialment dominat per una atra. Quan l'opció asimétricamente dominant està present, un percentage més elevat de consumidors preferirà l'opció dominant en cas que l'opció asimétricamente dominant este absent. L'opció asimétricamente dominant és per lo tant una enza servint per a aumentar la preferència de l'opció de dominant. L'efecte enza és també un eixemple de la violació de l'independència del axioma d'alternatives irrellevants de la teoria de decisió.[3]
Eixemple
[editar | editar còdic]Per eixemple, si hi ha una posada en consideració que implica reproductors d'àudio digital, els consumidors generalment voran capacitats de major almagasenament (número de GB) i preus més baixos com a atributs positius; mentres alguns consumidors poden voler un reproductor que puga almagasenar més cançons, atres consumidors voldran un reproductor que coste menys. En el cas 1, estan disponibles dos dispositius:
| A | B | |
|---|---|---|
| Preu | 356,73€ | 267,55€ |
| Almagasenament | 30GB | 20GB |
En este cas, algunvos consumidors preferiran A degut a que la seua capacitat d'almagasenament és més gran, mentres que uns atres preferiran B pel seu preu més baix.
Ara suponem que un nou reproductor, C, s'afig al mercat; és més car que A i B junts i té més almagasenament que B pero menys A:
| A | B | C | |
|---|---|---|---|
| Preu | 356,73€ | 267,55€ | 401,33€ |
| Almagasenament | 30GB | 20GB | 25GB |
L'adició de C — la qual els consumidors presuntament evitarien, ya que es pot pagar un preu més baix per un model en més almagasenament — causa en A, l'opció de dominant, per a ser triat més a sovint que si només existiren les dos eleccions en la posada en consideració 1; la C afecta les preferències dels consumidor actuant com una base de comparació entre A i B. Més consumidors preferiran A ara que abans, perque A és millor que C en abdós aspectes, mentres que B és només parcialment millor que C. La C és per tant una enza l'únic propòsit de la qual és aumentar les vendes de A.
En canvi, suponem que en lloc de C, es llança un reproductor D que té menys almagasenament que A i B junts, i que és més car que B pero no tan car com A:
| A | B | D | |
|---|---|---|---|
| Preu | 356,73€ | 267,55€ | 312,14€ |
| Almagasenament | 30GB | 20GB | 15GB |
El resultat ací és similar: els consumidors no preferiran D, perque no és tan bo com a B en cap aspecte. No obstant, mentres que C aumenta la preferència per A, D té l'efecte opost, aumentant preferència per B.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Màrqueting i Neurociencia».
- ↑ «La selecció d'alternatives asimétricamente dominades: Una rèplica de l'efecte d'atracció en un context culturalment diferent». Archivat des d'el original, el 15 de juliol de 2015. Consultat el 15 de juliol de 2015.
- ↑ William T. Greenwood (1978). Trillas (ed.). Teoria de decisions i sistemes d'informació: introducció a la presa de decisions administratives.
- (1982).Journal of Consumer Research.9(1)
- 90-98.doi:10.1086/208899. (en anglés)
- «The Decoy Effect, or How to Win an Election». The Washington Post. Consultat el 2 d'abril de 2007. (en anglés)
- National Public Ràdio. «Measuring 'the Decoy Effect' in Political Races - interview with Shankar Vedantam». NPR. Consultat el 26 d'abril de 2007. (en anglés)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto señuelo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.