Efecte animadora
El efecte animadora o efecte porrista (del anglés, cheerleader effect), també denominat efecte d'atractiu en grup; és un biaix cognitiu en el que el subjecte pensa que una atra persona és més atractiva en grup que vista individualment.[1]
Dit terme es va fer popular en 2008 durant l'episodi televisiu de How I Met Your Mother: Not a Father's Day.[2] Si be sembla una trivialidad de la série, va ser objecte d'estudi en 2013 per Drew Walker i Edward Vul i dos anys despuix per Van Osch et al.[3][4]
Orige
[editar | editar còdic]L'orige de tal suposició prové del personage de How I Met Your Mother interpretat per Neil Patrick Harris: Barney Stinson en un episodi emés en 2008. En ell, el propi Barney comenta als seus amics que "en un principi, les dònes, vistes en grup semblen atractives, fins que són examinades individualment, sent llavors quan canvia la situació". Mateix cas es presenta en els hòmens quan Ted Mosby i Robin Scherbatsky (interpretats per Josh Radnor i Cobie Smulders) afirmen que l'efecte també els afecta a ells.[5]
Estudis
[editar | editar còdic]2013
[editar | editar còdic]Despuix de cinc estudis, Walker i Vul varen calificar l'atractiu dels participants [masculins i femenins] en fotos de grup i individuals. Les fotos varen ser preses per varis fotógrafs a l'encert. El resultat va ser que les fotos en grup varen obtindre una valoració més alta.[3]
Este efecte es produïx en els grups varons, femenins i mixts en grups menuts i grans (entre 4 i 16 participants). Els participants en els estudis, observaven en més deteniment als "més agraciats" físicament, no obstant açò no ocorre en les fotos individuals degut a que les de grup semblen ser "més socials" i "emocionalment inteligents".
D'acort en Walker i Vul:[3][6]
- El sistema visual humà recrea representacions facials en conjunt
- Les percepcions dels individus són subjectives
- Els aspectes mijos són més atractius, possiblement per l'idiosincràsia "no-atractiva"
Estos tres casos en el seu conjunt favorixen principalment als grups.[3]
2015
[editar | editar còdic]En 2015 un atre equip va oferir dos explicacions diferents per a explicar l'efecte de l'atractiu:[4]
- Atenció selectiva als membres del grup
- El principi de Gestalt de la similitut
En estos casos l'atenció selectiva encaixa millor en la percepció visual.[4]
Controvèrsia
[editar | editar còdic]No obstant, la teoria de 2015 va tindre les seues falles sobre els resultats significatius. L'equip d'investigació va fer una hipòtesis en el que es va fer recalcament en les diferències culturals, no obstant els estudis de replica es varen fer en Japó.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olmos (2023-10-24). Tia bona: Una investigació filosòfica, Círcul de Tiza. ISBN 978-84-127090-3-2.
- ↑ «El “efecte porrista”: ¿estar en grup nos torna més atractius?». Pijamasurf. Consultat el 2026-02-18.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Hierarchical Encoding Makes Individuals in a Group Seem More Attractive».Psychological Science.25(1)
- 230–5.ISSN 0956-7976.doi:10.1177/0956797613497969.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «A Groups Physical Attractiveness Is Greater Than the Average Attractiveness of Its Members: The Group Attractiveness Effect».Personality and Social Psychology Bulletin.41(4)
- 559–574.doi:10.1177/0146167215572799.
- ↑ «Cheerleader Effect: Why People Llaure More Beautiful in Groups». The Atlantic. Consultat el 5 de decembre de 2015.
- ↑ (1990).«Attractive Faç Llaure Only Average».Psychological Science.1(2)
- 115.doi:10.1111/j.1467-9280.1990.tb00079.x.
Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto animadora» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.