Efecte Tyndall
El efecte tyndall és el fenomen físic que causa que les partícules coloidales en una dissolució o un gas siguen visibles en dispersar la llum. Pel contrari, en les dissolució verdaderes i els gasos sense partícules en suspensió són transparents, puix pràcticament no dispersen la llum. Esta diferència permet distinguir a aquelles mescles heterogénees que són suspensions. L'efecte Tyndall s'observa clarament quan s'usen els fars d'un automòvil en la boira o quan entra llum solar en una habitació en pols; també és el responsable de la turbidez que presenta una emulsió de dos líquits transparents com són el aigua i el oli d'oliva. El científic irlandés John Tyndall va estudiar l'efecte que du el seu llinage en 1869.[1]
Dissolució i dispersió
[editar | editar còdic]Les dissolució verdaderes són obscures i transparents i no és possible distinguir ni macroscòpica ni microscópicamente les seues partícules dissoltes de la fase dispersante. En canvi, les dispersió presenten un aspecte térbol que es deu a la facilitat en que es visualisen les partícules suspeses en el mig líquit. En les dispersió coloidales pansa exactament lo mateix; els seus micelas gogen de la propietat de reflectir i refractar la llum, i ademés la llum dispersada està polarisada. D'esta manera, el trayecte que seguix el raig lluminós en una dispersió coloidal és visualisat gràcies a les partícules coloidales, convertides en centres emissors de llum.
L'efecte Tyndall no deu ser confòs en la fluorescència, en la que té una apariència anàloga i de la que es diferencia perque en allumenar les dissolució fluorescents en un fes de llum en el que s'han eliminat els colors blau i violeta, desapareix el seu aspecte térbol, lo que no succeïx en els coloide. Ademés, la llum dispersada per les micela està polarisada i la de les fluorescents no. Per eixemple, quan la llum travessa la gelatina, la seua ombra és del mateix color.
La propietat dispersante de la llum que tenen les micela permet vore-les per mig d'un dispositiu especial cridat ultramicro. El método consistix en allumenar lateralment les partícules coloidales sobre un fondo obscur: per a això se situa la preparació sobre un bloc de vidre en forma de paralelepípede oblicuo, que les seues cares formen en la base un àngul de 51º. Quan un raig lluminós incidix normalment sobre una de les cares oblicuas, en lloc de refractarse és totalment reflectit i allumena tangencialmente les partícules que constituïxen el preparat coloidal; si en eixes condicions s'examina el camp per mig d'un microscopi ubicat de modo que el seu eix siga perpendicular als rajos reflectits, estos no poden ser visualisats, per la qual cosa, qualsevol punt lluminós que s'enfoque en el microscopi prové de les imàgens de difracció formades per les micela coloidales l'aspecte de les quals, en el seu conjunt, recorda al de les estreles resaltant sobre un camp totalment obscur.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Morcillo, Jesús (2400). Temes bàsics de química, 2ª edició, Alhambra Universitat, p. 610-612. ISBN 9788420507828.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Tyndall» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.