Efecte Rehbinder
El efecte Rehbinder és un fenomen físic que es produïx quan dos superfícies sòlides entren en contacte en un mig líquit, lo que reduïx la durea i la ductilitat d'un material, en particular els metals, per una película de tensoactivos.[1] L'efecte deu el seu nom al científic soviètic Piotr Aleksándrovich Rehbinder,[2][3] qui ho va descobrir en 1928.[4]
Una explicació proposta per a este efecte és l'alteració de les películes superficials d'òxit i la reducció de l'energia superficial pels tensoactivos.[1][5]
Este efecte és especialment important en el mecanisat, ya que la taladrina reduïx les forces de cort.[5][6]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “The Rehbinder Effect” (en) (1950). Proceedings of the Physical Society, Section B 63 (12): 990. doi:. Bibcode: 1950PPSB...63..990A.
- ↑ “Rehbinder & Logghinov” (ru) . Proceedings of the USSR Academy of Sciences 30 (491). ISSN 0002-3264.
- ↑ “Physical–chemical mechanics in the studies of Peter A. Rehbinder and his school” (en) . Colloids and Surfaces A: Physicochemical and Engineering Aspects 149: 529-537. doi:. ISSN 0927-7757.
- ↑ “Rehbinder Effect in Tectonophysics” (en) . Izvestiya, Physics of the Solid Earth 45 (11): 952-963. doi:. ISSN 1069-3513.
- ↑ 5,0 5,1 “Rehbinder effect in ultraprecision machining of ductile materials” (en) . International Journal of Machine Tools and Manufacture 133. doi:.
- ↑ “Current understanding of surface effects in microcutting” (en) . Materials & Design 192. doi:.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Rehbinder» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.