Efecte Pasteur
El efecte Pasteur és un efecte d'inhibició de la fermentació alcohòlica per la participació d'oxigen (O2). La fermentació és un procés completament anaeròbic (sense la participació del aire) i l'inclusió de l'oxigen la deté o minimisa . L'efecte va ser descobert en l'any 1857 pel biòlec francés Louis Pasteur, que va observar per primera volta que els rent aumentaven la seua taxa de creiximent mentres disminuïen o cessaven la seua producció d'alcohol.
L'efecte Pasteur es produïx en microorganismes capaços de realisar metabolisme fermentador i respiració aerobia, coneguts com a anaerobio facultatius. En presència d'oxigen utilisen la respiració aeròbica, pero també poden amprar la fermentació si no hi ha oxigen lliure en el seu mig ambient. Pasteur va ser el primer en observar que el sucre és convertit en alcohol i CO2 per rent en absència d'aire, i que en presència d'aire es forma molt poc o res d'alcohol, sent el CO2 el principal producte final d'esta reacció aeròbica. Este efecte indica el major rendiment energètic de la respiració sobre la fermentació.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Pasteur» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.