Efecte Nova Zembla
El efecte Nova Zembla és un eixemple d'espillisme polar, causat per l'alta refracció de la llum solar entre la termoclinas atmosfèriques. Du el seu nom per la regió russa de Nova Zembla, a on va ser observat per primera volta.
L'efecte Nova Zembla permet vore el sol en acabant de que este s'haja posat (astronómicamente parlant) despuix de la llínea de l'horisó i en funció de la situació meteorològica, l'efecte presentarà al Sol com una llínea o un quadrat (que a voltes es denomina «Sol rectangular»). L'espillisme requerix rajos solars de centenars de quilómetros (a lo manco 400 km), per a tindre una capa d'inversió que permeta conduir l'ona lluminosa. L'espillisme depén del gradient tèrmic de la capa d'inversió. La llum solar deu doblar la curvatura de la Terra a lo manco 400 km per a permetre un aument de l'elevació de 5 graus per a poder vore el disc solar. Per la necessària llongitut dels rajos solars, este efecte s'observa principalment en latitut elevades.
La primera persona en observar (en l'illa Nova Zembla) i descriure el fenomen va ser Gerrit de Veer, carpintero i croniste de la nefasta tercera expedició (1596-97) en la regió àrtica del navegant holandés, Willem Barents, en la que periria.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Novaya Zemlya effect» de Wikipedia en inglés publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.