Efecte Cotton
El efecte Cotton és el canvi característic en la dispersió rotatòria òptica i/o el dicroismo circular en el veïnat d'una banda d'absorció d'una substància. En una regió de llongitut d'ona a on s'absorbix la llum, la magnitut absoluta de la rotació òptica al principi varia ràpidament en la llongitut d'ona, creua zero en els màxims d'absorció i després novament varia ràpidament en la llongitut d'ona pero en la direcció oposta. Este fenomen va ser descobert en 1895 pel físic francés Aimé Cotton (1869-1951).
L'efecte Cotton es denomina positiu si la rotació òptica aumenta primer a mida que la llongitut d'ona disminuïx (com va observar Cotton per primera volta), i negatiu si la rotació disminuïx primer.[1] Una estructura de proteïna com una làmina beta mostra un efecte Cotton negatiu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Eliel, Ernest L.; Mander, Lewis N. (1994). Stereochemistry of organic compounds, Wiley, p. 1000. OCLC 27642721. ISBN 0-471-01670-5.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Cotton» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.