Efecte Branly
El efecte Branly és la caiguda dràstica de la resistència elèctrica d'una mostra de grans metàlics per efecte de les ones electromagnètiques generades per una purna elèctrica produïda a una determinada distància. En este efecte es varen basar les primeres comunicacions radioléctricas portades a terme per Guillermo Marconi a finals de el XIX.
El fenomen va ser descobert en 1890 pel físic francés Édouard Branly, i fins a més d'un sigle despuix no se li va trobar una explicació. Segons els experiments realisats, l'efecte pot interpretar-se en térmens de microcontactos entre els grans que queden soldats baix l'efecte provocat pel pas de la corrent elèctrica. El metal es fusiona i es creen ponts metàlics que fan disminuir la resistència elèctrica. Per lo demés, un simple choc mecànic pot trencar dits ponts.
Font
[editar | editar còdic]- Eric Falcon i Bernard Castaing, «L'efecte Branly», Investigació i Ciència, 404, maig de 2010, págs. 80-86.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Efecto Branly» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.