Editor de disc

Pantalla hexadecimal de el MBR boot0 de l'editor de disc incorporat en FreeBSD

Un editor de disc és un programa informàtic que permet a l'usuari llegir, editar i escriure senyes sense processar (a nivell de caràcters o hexadecimal, bytes ) en unitats de disc (per eixemple, discs durs, unitats flash USB o mijos extraíbles com disquets ); per això, a voltes se'ls denomina editors de sector, ya que les rutines de llectura/escritura integrades en l'electrònica de la majoria de les unitats de disc requerixen llegir/escriure senyes en blocs de sectors (normalment de 512 bytes). Molts editors de disc també poden utilisar-se per a editar el contingut de la memòria d'un ordenador en funcionament o una image de disc.

Descripció

A diferència dels editors hexadecimals , que s'utilisen per a editar archius, un editor de disc permet accedir a les estructures subjacents del disc, com el registre d'arrancada mestra (MBR) o la taula de particions GUID (GPT), el sistema d'archius i els directoris . En alguns sistemes operatius (com Unix o similars ), la majoria dels editors hexadecimals poden funcionar com a editors de disc, obrint dispositius de blocs en lloc d'archius regulars. Els programadors poden usar editors de disc per a comprendre estes estructures i comprovar si la seua implementació (per eixemple, la d'un sistema d'archius) funciona correctament. A voltes, estes estructures s'editen per a proporcionar eixemples per a l'ensenyança de la recuperació de senyes i l'informàtica forense, o per a intentar ocultar senyes i aixina conseguir privacitat o protegir-los d'examinadors ocasionals. No obstant, modificar dites estructures de senyes solament proporciona un nivell de protecció dèbil, i el sifrat de senyes és el método preferit per a conseguir privacitat.

Alguns editors de disc inclouen funcions especials que faciliten l'edició i reparació de sistemes d'archius o atres estructures de senyes específiques del disc. Ademés, alguns inclouen exploradors d'archius senzills que mostren el contingut del disc en casos de sistemes d'archius parcialment danyats o desconeguts per al sistema operatiu. Estes funcions poden utilisar-se, per eixemple, per a la recuperació d'archius.

Història

Els editors de disquets per a ordenadors domèstics dels anys 80 solien incloure's com a part de paquets de software d'utilitats en disquets o cartuchos . Estos últims tenien la ventaja d'estar disponibles a l'instant en encendre l'ordenador i despuix de reiniciar-ho, en lloc de tindre que carregar-los o recarregar-los en la mateixa unitat de disquet que posteriorment contindria el disquet que s'anava a editar (en aquella época, la majoria dels usuaris d'ordenadors domèstics solament disponien d'una unitat de disquet). Ademés, tindre l'editor de disquets en un cartuig ajudava a l'usuari a evitar editar o danyar accidentalment el disc de l'aplicació.

Tots els editors de disc de la década de 1980 s'esforçaven per superar a DEBUG inclós en DOS . DEBUG podia carregar, editar i escriure un o més sectors d'un disquet o disc dur segons la BIOS . Açò permetia realisar tasques senzilles d'edició de disc, com guardar i restaurar el registre d'arrancada mestra i atres sectors crítics, o inclús canviar la partició activa (d'arrancada) en el MBR.

En un NTVDM baix Windows NT de 1993, DEBUG no podia accedir a l'unitat física en el MBR del sistema operatiu i, per lo tant, era essencialment inútil com a editor de disc per a l'unitat del sistema. El Kit de recursos i les ferramentes de soport per a algunes versions de Windows NT contenien DSKPROBE com un editor de disc molt simple que admetia l'us i la modificació de la taula de particions en el MBR i tasques relacionades.

Vore també

• Editor hexadecimal
• Recuperació de senyes
• Sector (informàtica)
• MBR
• GPT
• Comparació d'editors hexadecimals