Edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real

Edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real

</noinclude>

Frontera de l'edifici

El edifici de la Caixa d'Estalvis de Vila-real està situat en els números 52 i 54 del carrer Major Sant Jaime de Vila-real (Castelló), Espanya. Correspon al proyecte de l'arquitecte català Eugenio Pedro Cendoya de 1930 per a la sèu de la llavors floreciente Caixa d'Aforros de Vila-real. Creada uns anys abans, donat el creiximent que experimenta esta Caixa, i la seua consolidació com a respal a les activitats agràries, decidix construir en 1930 una sèu digna que responga a les expectatives que preveu.

Constituïx un interessant eixemple d'arquitectura rica en motius artístics, en a on és cuidat en tot lux de detalls cada u dels elements que l'integren. Una obra de tall clàssic que presenta, a la seua volta, cert manierisme en els tractaments i els detalls. Una imprescindible peça d'arquitectura en l'àmbit de l'arquitectura valenciana del XX en terres de Castelló.

Descripció

L'edifici es presenta com un sòlit bloc de tres altures seguint clarament unes traces clàssiques en la seua definició formal, sobre una parcela de peculiar geometria.

El proyecte contempla un edifici sede d'una entitat bancària puixant, en totes les necessitats de programa i representació que això supon. És per això per lo que s'opta per un edifici de robustes proporcions i malbarat de decoració. S'organisa en tres plantes en les que se situen les distintes dependències, des de les més públiques en planta baixa a les pròpies de l'entitat en planta primera, com el saló d'actes. En planta segona situa un us privat, la vivenda del conserge, i durant un temps la del mateix director de l'entitat.

Eixa estratificació d'usos es reflectix en la composició de frontera. Esta s'ordena de forma clàssica en una superposició de cossos. Una base de marcat almohadillado ocupa la planta baixa. Sobre este cos se situa el cos central, el més important de l'edifici, que agrupa les dos plantes següents. L'edifici s'arremata per un cos a modo de templete sobre el retranqueo que presenta la frontera.

Frontera

Lo més destacable del proyecte ho representa la preocupació demostrada cap a la decoració de l'edifici. No passa desapercebuda la clara intenció expressioniste que es posseïx l'entitat. Aixina, junt a una composició arquitectònica clàssica de l'edifici nos trobem en un ampli programa iconográfico que reunix diverses corrents.

La formalisació clàssica de la frontera es presenta a través de diversos elements. Un almohadillado casi jagant que descansa sobre un ampli zócalo i la modulació del cos central per mig de columnes de tota la seua altura. Entre estes se situen les finestres dels dos pisos que comprén, en profusió d'elements d'emmarcat i decoració intermija de paraments. En planta baixa destaca el despiece exagerat de les dovelas de les finestres que custodien l'entrada, molt concordes al almohadillado de grans dimensions. Una cenefa antecedix al rebanc que separa els dos cossos. Per la seua banda, l'arremate de la coronació presenta un templete en arcs de mig punt que són, a la seua volta, coronats per un gran grup escultòric, obra de José Ortells, en alegoria referents a l'aforro.

Interior

Pero si la frontera presenta una especial riquea decorativa, en l'interior esta tendència s'eleva a l'enèsim grau. La grandiosidad s'apropia de l'espai, en un tractament escrupulós de tot tipo d'elements, des de l'emmarcat de portes fins als cels dels sostres. Destaca, en este sentit, la presència d'una escala de desenroll imperial, en treballada rejería.

Plans

• 
  Frontera
• 
  Secció llongitudinal
• 
  Secció travessera

Referències

VV. AA. ( César Mifsut García ) Registre d'Arquitectura del Sigle XX en la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4