Anar al contingut

Economia colaborativa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
 Est artícul o secció necessita ser wikificat en un format adequat a les convencions d'estil de L'Enciclopèdia en valencià .
Per favor, edita-lo per a complir en elles. No elimines est avís fins que ho hages fet. ¡Colabora !
També pots ajudar canviant este avís per u més específic.
S'ha sugerit que est artícul o secció siga fusionat en Consum colaboratiu . (Discussió).
Una volta hages realisat la fusió d'artículs, demana la fusió d'historials en WP:TAB/F.
Logo de Airbnb

La Economia colaborativa, també cridada economia compartida (de l'anglés *sharing economy*) o economia d'intercanvi, és un terme general sense una definició clara. [1][2] És un terme que s'usa per a referir-se d'una forma àmplia a un nou conjunt de models de negoci que estan basats en compartir recursos privats subutilizados per a obtindre beneficis tant econòmics com no-econòmics, i que pot presentar-se en models en relacions entre iguals (Peer-to-Peer o Business-to-Business) o en models en relacions negocie/empresa a consumidor ('Business-to-Consumer').[3]

Compartir no és una fenomen nou. No obstant, el creiximent actual es basa que l'aparició i utilisació d'Internet i de les plataformes digitals que la faciliten enormement. Les plataformes que la faciliten, pel pagament d'un preu, comporten resultats de molt alt impacte en l'economia.[3]

Podríem dir que l'economia colaborativa és aquella que permet utilisar, compartir, intercanviar o invertir recursos o bens, podent existir o no una contraprestació monetària entre els usuaris, i que pot estar conformada per aquells models de producció, consum o finançació que es basen en l'intermediació entre l'oferta i la demanda generada en relacions entre iguals (P2P o B2B), o be de particular a professional, per mig de plataformes digitals que no presten el servici subjacent, generant un major aprofitament dels bens i recursos existents pero infrautilizados.[3]

El terme economia colaborativa és un terme paraigües per a un ampli conjunt de servicis, activitats i negocis en els que s'involucren diversos desenrolls i tecnologies i que fomenten el compartir l'accés i el consum de bens i servicis a través de plataformes ya siguen estes en llínea -a través d'internet- o fòra de llínea.[3]

Concepte divers

No obstant, molts comentaristes afirmen que el terme seguix sent vàlit com un mig per a descriure un mercat generalment més democratizado, inclús quan s'aplica a un espectre més ampli de servicis. El consum colaboratiu, o l'economia d'intercanvi, es referix als sistemes de circulació de recursos que permeten un rol bilateral del consumidor, en el qual els consumidors poden actuar com a proveïdors de recursos o com a receptors de recursos.[4]


L'intercanvi pot realisar-se directament entre parells, o indirectament a través d'un mediador (per eixemple, tenda, sitie web, aplicació); en llínea o fòra de llínea; debades o per una atra compensació (per eixemple, diners, punts, servicis, etc.)[5] Esta visió permet una comprensió més àmplia de l'economia de l'intercanvi basada en els criteris generals de la capacitat canviant del rol dels consumidors.[4][5]

La economia compartida també es coneix com a consum colaboratiu, economia colaborativa o economia de parells.[6] Es referix a un model de mercat híbrit d'intercanvi peer-to-peer.[7] Estes transaccions a sovint es faciliten per mig de servicis en llínea basats en la comunitat.[8] Uberisació és també un nom alternatiu per al fenomen.[9]

L'economia de l'intercanvi pot prendre una varietat de formes, incloent l'us de tecnologia de l'informació per a proporcionar a les persones informació que permeta l'optimisació dels recursos per mig de la mutualisació de l'excés de capacitat en bens i servicis.[10][11][12] Una premissa comuna és que quan l'informació sobre bens es compartix (generalment a través d'un mercat en llínea), el valor d'eixos bens pot aumentar per al negoci, per als individus, per a la comunitat i per a la societat en general.[13]


El consum colaboratiu com un fenomen és una classe d'acorts econòmics en els que els participants mutualizan l'accés als productes o servicis, ademés de trobar formes originals de propietat individual.[5] El fenomen es deriva del desig creixent dels consumidors de controlar el seu consum en lloc de ser "víctimes passives" del hiperconsumo.[14] El mercat de lloguer entre consumidors està valorat en 26 mil millons de dólars, en la freqüent aparició de nous servicis i plataformes.[15]

El model de consum colaboratiu s'utilisa en mercats en llínea com eBay, aixina com en sectors emergents com a préstams socials, estage d'igual a igual, experiències de viage d'igual a igual,[16] assignació de tasques d'igual a igual o assessorament sobre viages, i carsharing or commute-bus sharing.[17]

El Harvard Business Review, el Financial Claves i molts uns atres han argumentat que "economia compartida" és un nom inapropiat. El Harvard Business Review va sugerir que el descriptor correcte per a l'economia d'intercanvi en el sentit ampli del terme és "economia d'accés". Els autors escriuen: "Quan 'compartir' està mediat pel mercat, quan una empresa és un intermediari entre consumidors que no es coneixen entre sí, ya no es compartix en absolut. Més be, els consumidors estan pagant per a accedir als bens o servicis d'una atra persona".[18]

Alcanç

Michel Bauwens, investigador belga, ha teorizado sobre la producció entre parells

Segons l'expert en economia compartida Alex Stephany, és un misteri quí va usar per primera volta el terme economia compartida, que ha deixat el terme "sense un tutor i vulnerable a definicions vagues".[19]


Existix una varietat de definicions. "La gent que compartix" és una de les definicions més àmplies, que comprén l'economia baix demanda, l'economia concertada, les rets socials i molt més.[20] Les definicions acadèmiques tendixen a ser més llimitades, llimitant l'economia d'intercanvi a solament transaccions entre parells i, a voltes, llimitant encara més la definició a transaccions entre parells que es relacionen en l'intercanvi temporal de bens físics. Un atre conjunt de definicions llimitades utilisades pels activistes de la cultura lliure, membres del moviment cooperatiu i similars, exclou a les empreses en fins de lucre de l'economia d'intercanvi, inclús si solament faciliten les transaccions d'igual a igual.

Algunes voltes es diu "real" o "verdadera" economia d'intercanvi, quan les organisacions que operen dins de tals definicions són en la seua majoria chicotetes i localistas, dirigides per voluntaris de manera cooperativa, encara que a voltes també per governs i autoritats municipals. Poden incloure algunes organisacions que operen sense transaccions en llínea. No obstant, la "verdadera" economia d'intercanvi inclou alguns llocs web grans disponibles internacionalment, com Freecycle.[21][22][23]

Jimmy Wales, cofundador i promotor de Wikipedia

El terme economia colaborativa s'ha utilisat àmpliament des d'al voltant de 2010, pero segons una enquesta de Pew realisada en l'hivern de 2015, solament el 27% dels nortamericans havia sentit parlar del terme.[24]


Els enquestats que havien sentit parlar del terme tenien opinions divergents sobre lo que significava, i molts varen pensar que es referia a "compartir" en el sentit tradicional del terme. En 2010 i 2011, moltes persones involucrades en l'economia d'intercanvi varen considerar que es tracta de compartir en el sentit tradicional. Un eixemple comunament utilisat en eixe moment va ser l'idea de compartir un trepe elèctric, una ferramenta que molts consumidors podrien usar durant solament uns minuts de la seua vida. Els defensors varen dir que tenia sentit per als consumidors regulars no comprar el seu propi trepe elèctric, sino demanar prestat a uns atres en el seu lloc, i que este préstam podria ser facilitat per les plataformes en llínea. Es varen llançar vàries empreses noves per a ajudar a les persones a compartir taladros i productes similars en este sentit. No obstant, mirant cap a arrere a partir de 2015, estava clar que els consumidors en general no havien estat interessats en tals intercanvis temporals, lo que va dur al fracàs de moltes noves empreses que tenien com a objectiu facilitar l'intercanvi tradicional.[25][26] Si be algunes plataformes exitoses com Airbnb o CanWork poden descriure's com involucrar l'intercanvi d'un recurs, a partir de 2016 s'ha criticat àmpliament que el terme compartir economia és enganyós.[27][28]

L'alcanç de l'economia de l'intercanvi ha segut un tema de debat acadèmic. Depenent dels criteris utilisats, algunes plataformes s'inclourien dins de l'economia compartida, pero no atres. Per eixemple, considerant si les empreses es autodescriben com a part de l'economia de l'intercanvi, TaskRabbit s'inclouria, pero no el mechanical Turk.[29]

Les implementacions comercials comprenen una àmplia gama d'estructures que inclouen principalment estructures cooperatives en fins de lucre i, en menor mida, cooperatives. L'economia de l'intercanvi proporciona un accés ampliat a productes, servicis i talent més allà de la propietat individual o individual, lo que a voltes es denomina "falta de vot".[30] Els individus participen activament com a usuaris, proveïdors, prestamistes o prestataris en esquemes d'intercanvi entre parells variats i en evolució que a sovint estan mediats per la web .[31]

Lawrence Lessig, advocat i acadèmic especialisat en dret informàtic, en 2017

Referències

  1. ↑ The Sharing Economy Lacks A Shared Definition Fastcompany 21 Novembre de 2013)
  2. ↑ «Crowdsourcing, Sharing Economies, and Development».Journal of Developing Societies.
    0169796X1771007.doi:10.1177/0169796X17710072.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 L'autonomia de la voluntat en els contractes electrònics. El cas de la nova "Economia colaborativa" i el futur del treball. Martín Enrique Krauser. Universitat de Buenos Aires decembre de 2020
  4. ↑ 4,0 4,1 «Collaborative consumption: Conceptual snapshot at a buzzword».Journal of Entrepreneurship Education.19(9)
    1–23.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «A conceptual perspective on collaborative consumption».Academy of Màrqueting Science Review.doi:10.1007/s13162-018-0121-3.
  6. ↑ «Sustainability in the sharing economy: A bibliometric analysis reveals emerging interest».Journal of Cleaner Production.196
    1073–1085.doi:10.1016/j.jclepro.2018.06.095.
  7. ↑ (2017).«The sharing economy in social mija: Analyzing tensions between market and senar-market logics».Technological Forecasting and Social Change.125
    58–65.doi:10.1016/j.techfore.2017.05.038.
  8. ↑ «[1]». Consultat el 15 de juliol de 2016.
  9. ↑ «Taking uberization to the Field – Disruption is coming for Field Màrqueting – Media Releases – CSO – The Resource for Data Security Executives». CSO. Consultat el 2 de juny de 2016.
  10. ↑ «Business Models Shaping New Mobility». January, 2018. WSP Global. Consultat el 9 Jan 2018.
  11. ↑ «It's not my fault, I am in the right: Exploration of neutralization in the justification of the support and use of a controversial technological collaborative consumption service».Technological Forecasting & Social Change.134
    254–264.doi:10.1016/j.techfore.2018.06.032.
  12. ↑ Sundararajan. «From Zipcar to the Sharing Economy». January 3, 2013. Harvard Business Review. Consultat el 13 de juny de 2013.
  13. ↑ «[2]». Consultat el 13 de juny de 2013.
  14. ↑ Botsman, Rachel; Rogers, {{{nom2}}} (2011). What's mine is yours : how collaborative consumption is changing the way we live, Rev. and updated edició, London: Collins, p. 51. ISBN 978-0-00-739591-0.
  15. ↑ Botsman, Rachel; Rogers, {{{nom2}}} (2011). What's Mine Is Yours: How Collaborative Consumption is Changing the Way We Live, HarperCollins Business. ISBN 978-0-00-739591-0.
  16. ↑ «From homes to meals to cars, 'sharing' has changed the face of travel». chicagotribune.com. Consultat el 22 de decembre de 2015.
  17. ↑ «Harvard Business School Club of New York – What's Mine Is Yours: The Rise of Collaborative Consumption». Hbscny.org. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2014. Consultat el 13 de març de 2015.
  18. ↑ «The Sharing Economy Isn't About Sharing at All». Harvard Business Review. Consultat el 11 de juliol de 2015.
  19. ↑ Alex Stephany (2015). The Business of Sharing: Making it in the New Sharing Economy, Palgrave Macmillan. ISBN 978-1137376176.
  20. ↑ Benita Matofska. «What is the Sharing Economy?». The people who share. Archivat des d'el original, el 30 de juliol de 2016. Consultat el 1 d'agost de 2016. «"A Sharing Economy enables different forms of value exchange and is a hybrid economy. It encompasses the following aspects: swapping, exchanging, collective purchasing, collaborative consumption, shared ownership, shared value, co-operatives, co-creation, recycling, upcycling, re-distribution, trading used goods, renting, borrowing, lending, subscription based models, peer-to-peer, collaborative economy, circular economy, on-demand economy, gig economy, crowd economy, pay-as-you-use economy, wikinomics, peer-to-peer lending, micro financing, micro-entrepreneurship, social mija, the Mesh, social enterprise, futurology, crowdfunding, crowdsourcing, cradle-to-cradle, open source, open data, user generated content (UGC) and public services."»
  21. ↑ Pierre Goudin. «The Cost of Senar-Europe in the Sharing Economy». EPRS : European Parliamentary Research Service. Consultat el 1 d'agost de 2016.
  22. ↑ Rudy Telles Jr. «Digital Matching Firms: A New Definition in the "Sharing Economy" Space». United States Department of Commerce. Archivat des d'el original, el 15 de juny de 2016. Consultat el 1 d'agost de 2016.
  23. ↑ Zoe Oja Tucker. «The True Sharing Economy». East Bay Express. Consultat el 1 d'agost de 2016.
  24. ↑ Kenneth Olmstead and Aaron Smith. «How Americans definix the sharing economy». Pew Research Center. Consultat el 16 de juliol de 2016.
  25. ↑ Explicació econòmica: de l'explotació compartida a l'economia compartida https://econpapers.repec.org/article/bpjmaneco/v_3a3_3ai_3a2016_3ai_3a1_3ap_3a77-96_3an_3a4.htm
  26. ↑ ¿Qué és lo que fa que Uber i Airbnb prosperen mentres que uns atres fracassen en "compartir l'economia"? http://newsstand.clemson.edu/what-makes-uber-and-airbnb-flourish-while-others-fail-in-sharing-economy/[3] archivat en Wayback Machine.
  27. ↑ Sarah Kessler. «The "Sharing Economy" Is Dead, And We Killed It». Fast Company. Consultat el 15 de juliol de 2016.
  28. ↑ «[4]». Consultat el 15 de juliol de 2016.
  29. ↑ Juliet Schor. «Debating the Sharing Economy». Consultat el 15 de juliol de 2016.
  30. ↑ Wang. «Monday's Musings: Four Elements for A SharingEconomy Biz Model In MatrixCommerce». May 26, 2013. Software Insider. Consultat el 13 de juny de 2013.
  31. ↑ «The Collaborative Economy». June 4, 2013. Altimeter Group. Consultat el 13 de juny de 2013.


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Economia_colaborativa&oldid=1591127»