Ecoflación
La Ecoflación (un portmanteau de "ecològic" i "inflació") és un escenari futur en "Rattling Supply Chains" (Lit.: La cadena de suministrament es tambaleja), un informe d'investigació del World Resources Institute i A.T. Kearney, publicat en novembre de 2008.[1] Es caracterisa perque els recursos naturals són cada volta més escassos i els problemes de sostenibilitat són més apressants, lo que provoca un aument del preu dels productes bàsics.[2] Els efectes de l'aument del preu de les matèries primeres es deixen sentir en les empreses que sofrixen els costs migambientals que s'afigen al seu cost habitual de fer negocis.[3] El concepte de ecoflación se centra que les externalitats migambientals de les empreses siguen la càrrega de l'organisació/empresa responsable, en lloc de que els costs s'assignen al públic en general. La ecoflación representa una valoració més precisa dels verdaders costs associats a les accions empresarials. Els conceptes també fan recalcament en la necessitat de que les empreses siguen creatives i innovadores per a adaptar els seus models de negoci i cadenes de suministrament per a seguir sent competitives en el mercat.[1] L'idea és que quant més integre una empresa la sostenibilitat en el seu principi empresarial bàsic, més èxit tindrà.[4]
Motors de la ecoflación
[editar | editar còdic]l'Institut de Recursos Mundials i A.T. Kearney varen identificar tres factors principals de la ecoflación :
Escassea de recursos
[editar | editar còdic]L'aument de la població i del consum comporta una major demanda de recursos, com la fusta, el petròleu, l'aigua i els cereals.[4] Mentrestant, el canvi climàtic és una amenaça creixent per a estos recursos, en forma de fenomens meteorològics extrems (incendis forestals, sequies, inundacions, etc.) i la pèrdua de biodiversitat.[5] Per eixemple, a mida que els nivells d'aigua dolça disminuïxen, i la demanda seguix aumentant a nivell mundial, per la llei de l'oferta i la demanda, el preu de l'aigua està destinat a aumentar, alguns prediuen que entre un 20% i un 30% per a l'any 2050.[6]
Polítiques
[editar | editar còdic]Les institucions governamentals, com el Fòrum Econòmic Mundial, l'Unió Europea i l'Acort General sobre Aranzel Aduanero i Comerç, són cada volta més conscients de la necessitat de reaccionar davant el canvi climàtic i seguixen aprovant normes més estrictes per a protegir el mig ambient.[7] Una d'estes regulacions és l'introducció del comerç d'emissions de carbono, que obliga a les empreses que contaminen més de lo permés a sofrir el cost.[7] Es tracta de costs que les empreses tindran que internalizar, disminuint el seu marge de beneficis, o repercutir en el consumidor, lo que podria fer-les menys competitives.
Consumidors
[editar | editar còdic]Els consumidors també demanen cada volta més a les empreses que proporcionen bens i servicis més sostenibles.[7] L'adaptació a estes demandes dels consumidors representa un cost per a les empreses.[1] Per eixemple, les empreses poden comprometre's a utilisar material de fusta reciclada en resposta a la preocupació pública per la deforestación,[1] o la reducció del plàstic, perque prové dels combustibles fòssils.[8]
Abordar la ecoflación
[editar | editar còdic]El risc de ecoflación no és ineludible, i les empreses poden escomençar per prendre mides concretes per a contrarrestar els seus efectes.[9]
Accions voluntàries
[editar | editar còdic]Les empreses poden adoptar mides voluntàries per a reduir les emissions de gasos i evitar la ecoflación.[2] Per eixemple, les empreses poden optar per utilisar menys plàstic o plàstic reciclat, o poden modificar el seu sistema de distribució per a aumentar l'eficiència i disminuir tant les emissions de gasos d'efecte hivernàcul com els costs.[8]
Oportunitats de negoci
[editar | editar còdic]Els motors de la ecoflación poden ser oportunitats de negoci.[8] Com afirma la consultora Kearney en el seu informe "El cost de la ecoflación" : "Els líders en este nou panorama seran les empreses que facen de la sostenibilitat migambiental un dels seus principis empresarials fonamentals".[4] Per a que les empreses seguixquen sent competitives i es convertixquen en líders, la sostenibilitat és un factor important.
Grans canvis
[editar | editar còdic]Abordar la ecoflación no és una tasca que dega prendre's a la llaugera, com afirma Andrew Aulisi, investigador del World Resource Institute. "No cal fer menuts canvis 'cosmètics', sino treballar en una verdadera visió de futur", va concloure.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «RATTLING SUPPLY CHAINS The Effect of Environmental Trends on Input Costs for the Fast-Moving Consumer Goods Industry».
- ↑ 2,0 2,1 Campbell-Verduyn, Malcolm (2017). Professional Authority After the Global Financial Crisis, Palgrave Macmillan, pp. 99. ISBN 978-3319527819.
- ↑ n.d, n.d. “Word-Watch : Ecoflation”. The Futurist May–June 2009: 2.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «The cost of ecoflation».
- ↑ 5,0 5,1 Zabarenko, Deborah. «Ecoflation, a new worry, could hit consumer goods».
- ↑ «Enjeux climats inflationnistes» (en fr).
- ↑ 7,0 7,1 7,2 P. Vlachos, Ilias (2015). Markets, Business and Sustainability, Bentham eBooks, pp. 177. ISBN 978-1-68108-0260.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «El canvi climàtic començarà a influir en els negocis» (en és-la).
- ↑ «L'"écoflation" menace els chaînes d'approvisionnements» (en fr-fr).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ecoflación» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.