Anar al contingut

Eclipse solar del 18 de juliol de 1860

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:SE1860Jul18T.png
Eclipse solar del 18 de juliol de 1860
Archiu:CAPS 0 Astronomia.Eclipse.total.Coello.18.julio.1860.jpg
Recorregut de l'eclipse sobre Espanya.

El 18 de juliol de 1860 va tindre lloc un eclipse de Sol total.

Recorregut i visibilitat

[editar | editar còdic]

La franja de la totalitat va recórrer parts de lo que en l'actualitat són el sur de Canadà, el nort dels Estats Units, el nordest d'Espanya i Argèlia, aixina com Tunis, Líbia, Egipte, Sudan i Eritrea. L'eclipse es va poder vore aixina mateix com a parcial en una franja major d'Amèrica del Nort, Europa i el nort i oest d'Àfrica.

Observacions científiques

[editar | editar còdic]

Est eclipse va ser observat en Espanya per molts científics de distints països, en tractar-se de l'únic país europeu en el que es manifestava l'eclipse en la seua fase de totalitat en un temps d'observació interessant. Aixina, es varen desplaçar numeroses delegacions estrangeres a Espanya.

L'astrònom anglés Warren de la Rue va establir la seua base en la localitat alavesa de Rivabellosa i va situar el seu observatori de campanya en el veí concejo de Quintanilla de la Ribera,[1] des d'a on va obtindre les fotografies que varen demostrar definitivament l'orige solar de les protuberàncies. Açò va ser possible gràcies a l'us del Fotoheliógrafo de Kew i la tècnica del Colodión humit, que permetia temps d'exposició més curts.[2]

Angelo Secchi, director de l'observatori del Collegio Romà, també va realisar fotografies de l'eclipse. Secchi va realisar el seu treball des del parc natural del Desert de les Palmes (Castelló).

També es varen desplaçar a Espanya astrònoms russos en la primera expedició a l'estranger finançada i organisada per l'Acadèmia de Ciències de Rússia, dividits en tres grups diferents. El primer va estar encapçalat per Otto Wilhelm von Struve, director del Observatori de Púlkovo. El segon grup va ser dirigit pel professor Alexei Sawitsch de Sant Petersburgo. Sobre el tercer, va estar encapçalada per Johann Heinrich von Mädler, director del Observatori de Dorpat (Tartu), en Estònia.

Les delegacions francesa i espanyola varen elegir el Moncayo com a punt d'observació. En l'expedició francesa estaven figures com Jean Chacornac, Yvon Villarceau (primer astrònom de l'Observatori de París), Léon Foucault i el director del Observatori de París Urbain Li Verrier.[3]

James Melville Gilliss va observar l'eclipse total de sol en el territori de Washington.

El mapa de l'eclipse va ser publicat per Francisco Coello de Portugal i Quesada.[4]

Referències

[editar | editar còdic]