Echium plantagineum

Echium plantagineum (Echium plantagineum)

Echium plantagineum, comunament cridada buglosa o flor morada, és una planta inclosa en el gènero Echium. És una herba anual que pot alcançar els 70 cm d'altura. Es desenrolla abundantment en praderies a ple sol i tolera mija ombra.

Descripció

Anual o bienal. Planta herbácea de fins a 70 cm d'altura, en tallos ramificados.
Tota la planta es troba densament coberta d'un indumento de pèls rígits que li donen un tacte microáspero.
Les fulls són lanceoladas, llevat les de la roseta basal que són oblongas.
Forma una inflorescència erecta. Les florés són de color blau-violeta intens en els pétals soldats en casi tota la seua llongitut, solament tenen pèls sobre els nervis, fet que marca la diferència de Echium plantagineum sobre Echium sabulicola (més menuda i en pilosidad en la corola de la flor).

Florix en l'hemisferi boreal, segons la regió i el seu clima, de febrer a juliol.

Distribució i hàbitat

Zones planes de tota Europa a lo llarc de camins i terres baldías. En Espanya àmpliament estesa per tot el territori.

Esta és també la espècie invasora i plaga per excelència (comparable en l'expansió dels conills) en la major part del sur d'Austràlia, a on infecta els antigament productives pastures natives. Va ser introduïda en els primers anys de colonisació des d'Europa per la família Patterson per a embellir el seu jardí pero en poc temps es va poder vore la seua imparable expansió a través dels anteriorment productives pastures circumdants. Hui en dia se seguix lluitant per la seua erradicació en tots els mijos possibles.

Principis actius

Mucílacs, cinogloxina, consolicina, nitrats, tanino.
Esta espècie conté, com totes les demés pertanyents a este gènero, menudíssimes cantitats d'un alcaloide prou tòxic cridat equiína, que s'assembla, en el seu modo d'actuació, al curara que usen els indis suramericans per a enverinar les fleches. De fet, s'han descrit morts de reses per haver pastado en zones a on medraba esta espècie i haver-la ingerit en grans cantitats.

Usos medicinals

El suc s'usa en cosmètica com a eficaç emoliente per a pells delicades i enrogides.
S'usen cataplasmas de flors fresques per a curar forúnculos i uñeros; usant les extremitats florals, que es recolecten en juliol.

La raïl dona un colorant roig per als teixits.

Taxonomia

Echium plantagineum va ser descrita per Jean-Baptiste Lamarck i publicat en Mantissa Plantarum 2: 202. 1771.

Citologia

Número de cromosomas de Echium plantagineum (Fam. Boraginaceae) i táxones infraespecíficos: n=8

Etimologia

Echium: nom genèric que deriva del grec echium, lo que significa escurçó, per la forma triangular de les llavors que recorden vagament al cap d'un escurçó. Este fet també explica que en la Edat Mija es tinguera a esta planta com a protectora front als escurçons i s'utilisara, per associació, com a remei contra les mordeduras d'este ofidi.

plantagineum: epítet que aludix a la semblança foliar en espècies del gènero Plantago.

Sinonímia

• Echium lycopsis auct. senar L.
• Echium murale Hill
• Echium plantaginoides Roem. & Schult.
• Echium sennenii Pau
• Echium violaceum L.
• Echium alonsoi Sennen & Maurici
• Echium bonariense Poir.
• Echium creticum subsp. plantagineum (L.) Malag.
• Echium longistamineum Pourr. ex Lapeyr.
• Echium orientale Stephan
• Echium plantaginifolium L. ex Moris
• Echium pseudoviolaceum Schur

• Echium violaceum var. medium Kuntze

Nom vernàcul

• argamula, arguimula, avellanes, vacuna peluda, chupaderos, chupamiel de vinyes, chupamieles, equio de fulls de llantén, flors cordials, full de mula, llengua de bou, llengua de vaca, llengües, lenguaza, lenguazas, lichariega, orella de mula, polomina de Canàries, sonaja, tortalsol, viborera, viborillo, violetilla, vivorera, vivorillo.